La vibració de la nevera,
el crepitar del termo de gas,
el pols del rellotge, a la lleixa,
l’aigua per les canonades,
ella adormida profundament
i jo que m’hi acostava perquè
el vel del seu son cobrís
tot el meu desvetllament.
Braços que comunicàvem
en un monòleg senzill
com de matinada el respirar
de les cases centenàries,
com les notes tan lacòniques
que al matí ens deixàvem
primer l’un i després l’altre.