Menteix l’ortiga al jonc, l’arrel a l’aigua,
menteix l’arç a la vinya, el foc a l’aire,
menteix la veu a l’arc que la retalla,
menteix l’ona a l’escata que perllonga
el tímid sol d’abril damunt les pedres.

Penya-segats amunt, les mans dels homes
palpen miralls per posseir les ombres.