POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 628
  Total Poemes: 14847
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
NOVA LLETANIA DE LES PETITES HERBES

Bofill i Mates, Jaume - Guerau de Liost

erroresrecomendar

A mig camí de l'alzinar
que dóna a casa vostra
inesperada us vaig trobar,
cobricelat el rostre.

Cobricelat d'alzines i de pins
i d'una ombrel·la experta,
per tal que el pogués heure més endins
en fer la descoberta.

Esvelta fóreu com un tany
d'herba menuda i forta.
De cada temps que es muda l'any,
herbes, l'amic, us porta.

Per captinença en l'esperit,
de farigola, cendres.
Vostre esperit serà brunyit
com en el sant Divendres.

Per refrigeri de la pell,
clavell de pastor plau-me,
rosa de marge o bé un cistell
de pomes de Sant Jaume.

Perquè l'esment treballi fi,
donzell. Basta una tija,
per obtenir xarop que ordí
la cerebral pruïja.

Perquè senyalin vostre pas,
fonoll i mil-i-fulla.
Capcinejant, no serà escàs
llur pol·len onsevulla.

Per la mengívola sentor
del suc de llebre, savi,
aquella salsa de pastor
que fa escarit el llavi.

Si d'un cabrit fumat a l'ast
és foll qui n'esperanci
altra picor que d'all nefast
sentosa de vi ranci,

per l'estofat de llebre, no
provéssiu pas orenga,
que és baladrera, per l'olor,
com una mallerenga.

Si no crià d'espígol tany
aquesta rodalia,
amb un timó, fogots del bany
l'amiga aspergiria.

Per la finestra del festeig
l'alfàbrega que espelta?
Més aviat un do preveig
de sajulida neta.

Flors cordials per tots els mals,
descuit de didalera.
Ple d'escardots i penicals,
un pot de calaixera.

Si per catifa no us plagué,
de menta, la sentida,
remenderola escamparé,
mesclada amb tenerida.

La pietat que infon el bruc
us mena a l'ermitatge.
Per llistat i benastruc,
bastó de tortellatge.

L'escanyissat voldríeu verd?
Espàrbols i ridorta.
I lligabosc, per un incert,
quan Himeneu exhorta.

Si de ridorta, més d'un bri
fou, de tabac, preludi,
escalda llavis que llatí
confegiran estudi.

De campanetes, flor de rec
de tija prima i alta,
no en colliria ni en retrec,
fora que esteu malalta.

Les acoblava, de petit,
amb filial embosta,
i, en el capçal, desert, del llit,
foren lluor de posta.

D'altres -més xiques- constel.lat,
supleix les campanetes
el repunxó, no celebrat
encara pels poetes.

Rememorant nostres difunts,
la sàlvia m'invoca.
La que reitera vells costums,
me'n signaré la boca.

Si parets seques són d'or vell
-ni massa poc ni massa-,
és que hi alterna el crespinell
amb la consolva grassa.

Vora la font, sota l'ombrí,
perpleja la falzia.
Blauets senyalen el matí;
roselles, el migdia.

La primavera fa tristor:
violes, cull, boscanes.
I pensaments, treu, de pastor,
l'estiu d'anyades sanes.

Quan el Montseny se sent perplex,
l'agost que s'esprimatxa
mates de bronsa encén, reflex
d'atàvica almorratxa.

Però tot d'una que revé,
passat l'hivern, la vida,
tot el Montseny és un planter,
una cançó florida;

tot el Montseny s'arbora com
un ginestar que es daura...
Cada nivell, cada tocom,
la primavera instaura.

Cada oriol apar un glop
d'aquella flama pura
que amoroseix l'esguard del llop
i els rasos de l'altura.

Muntanya amunt, arbres amunt,
la saba fa el miracle.
Tot el Montseny, quan és al punt,
es dóna en espectacle.
Subir