No s'hi veu llum a l'alter que habitaves
només hi rau el silenci de l'heura
i aquell enyor de mar que tiny la pena.
Lluny, ja després, perdut sense retorn,
lla de l'adéu el jóc del teu cos càlid.

Sé que no et tinc i encara temo perdre't
fosca i silent cova la teva empremta
- com desistir del teu fulgor més íntim?
L'aura d'amor s'encén en el silenci,
el cim d'un cos s'acompleix en l'absència