Pressent darrere els vidres, nit enllà,
fresseig de sigiloses genetes, a racons
de pedra i vegetal.

És més fàcil, però, sentir les rates
que et sotgen d'amagat
per les escales cegues
que no menen enlloc,

les rates migratòries que a la tardor abandonen
la ciutat estival, quan la botiga tanca
i Europa torna a calar foc a estadis
i s'ha acabat el pròdig
mannà d'escombraries,
i en multitudinària
migració, a onades,
surten a foravila afamegades,
fent matx, fora mirar prim,
i entren a les cases i devoren
els fills dels sords que dormen
plàcidament encara
i enganyats.