Era en un pub gran, brut i taciturn;
era en un suburbi apagat i tenebrós
com un pub de suburbi qualsevol,
fins que es va disparar una música
de metralla (de segle que ara acaba),
i al temps d'un obrir i tancar de llums,
va emergir ella igual que en un miracle:
escot, cota de malla, talons d'estilet
i barret nevat com les ales d'un arcàngel.
I els dels billars, els jugadors de pòquer
i els bevedors van apilonar-se a la barra
per escupir i bramar en dialectes ignots,
per aplaudir i mormolar i fer xiulets
mentre ella lliscava pel cel i per la terra
(la dona-ocell de Leonardo; un tigre bengalí
revolcant-se en el ventre de la mare),
i els repartia besos i llengots impúdics.
A cada contorsió, més creixia la catarsi.
Els focus blau-verds i vermells van fondre´s
just abans de quedar com una Eva pagana.
En cap instant del ritual de moviments
no hi hagué ni una sola mirada malvada,
perquè en el desig de tots hi havia Plató:
massa perfecta per una gent tan humil:
en el fons, no res més que una dream girl.
A fora, en silenci, l'art de la lluna penjava.