Sent el batec a cada rovell dels dits i s'accelera el ritme.
Es barreja el viscut amb la vida que m'espera i a cada pensament,
el fluir de les venes s'ompli, s'amuntega, submergeix i retrocedeix.

Cada pàgina per omplir de absurd,vacu i borrós record.
les lletres es riuen de mi i segueixen dansant.
Em sent caminar sobre la sorra,avançant
amb esforç sobre les ones del mar, sense saber nedar.

I les llàgrimes s'aboquen sense gosar caure.
No surten de mi les paraules i que puc perdre

Unes raimes de paper?
Tinta oxidada, potser?
altre ahir oblidat?

Si no plasmen,és que han caducat, si no surt
és per què no vol, per què no pot, per què ha mort ja.


I no s´enganxa en el paper.
Les Paraules prescriuen si no es trauen a temps.