Omilitat, prinssipi de virtut
e d’altres cap, Deu soplich ab vos sia,
e s’i ajust, per ffer li companyia,
Amor, per qui es lo mon sostengut,
e mes avant, obedient siau
als qui deveu, e Deu ne promet pagua
en forma tal, que tota gent retragua
que dels millors l’aventatge portau.

Avent a Deu l’esguart, obtindreu pau
e gran repos al rey en sa vallesa,
qui permes ha, crech, per provar s’altesa,
rebellio en superlatiu grau,
e per ponir la presumssio gran
de la vil gent nassio catelana
(dels mals ho dich, qui la fe crestiana
lexant, an fet inreperable dan).