Cauen gotes a la pista marina,
recauen i dansen, tot emetent
fresca remor amb aroma divina
en un dia gris de tardor creixent.

Cauen les gotes. El far pupil•lar
obre finestres quan la llum s’apaga
deixant anar perles amb gust de mar,
just quan el far del sol, cansat, s’amaga.

Cauen les gotes refredant les penes,
cauen i cauen al mar del meu cor,
prenc el bagatge amb forces alienes.

Cauen les gotes que el vent esmicola,
em freguen la cara amb fresca tebior;
bec el paisatge, i la pena vola.


7 de setembre de 2008

"Pluja de poesia"