Les altes nits en alta mar com ara
la que ara fa, oi que són tristes, mare,
—les altes nits en alta mar?

El vent que brunz fins al meu llit deu moure
vaixells i barris com vaixells a lloure,
el vent que brunz.

Nadal arriba amb temporal. Batega
l’avidesa de joia, temorega.
Nadal arriba amb temporal.

Un carrer vell i estret amb una toia
entre la brossa m’evoca una noia,
un carrer vell i estret.

Fou ahir que hi passí a la matinada
amb l’ànima no prou ben abrigada,
fou ahir que hi passí.

Del color clar d’aquelles flors marcides
et veig, amor, entre les nits, que em crides,
del color clar d’aquelles flors.

Aquest Nadal potser serà de llaços
de presents d’àngels i d’estreta als braços,
aquest Nadal.