Em miren d'esquitllentes, xiuxiuegen.
Els brillen ulls menuts darrere les escletxes.
Escolto la remor sibilant que talla l'aire.
Creuen, imbècils, en la fidel espera
que després disfressaran d'heroïcitat.
Faig i desfaig tapís de punt de creu
només per aturar el pas dels dies,
l'inici del final, el del retrobament
que em portarà a envellir, a morir en vida.