Jo tinc una pena que no marxa junt amb el pes
el pes de la cloenda que va donar-se
sense ser malmès el final que va apartar-te,
un descans per a tu, un sofriment per a nosaltres.

I jo segueixo mirant-te en els arbres
en la rierada, les flors i les plantes
el sol groc i el vent que m'escampa
m'escampa les llàgrimes rosades de tant sagnar-te.

La teva sang ferida ja descansa
el teu somriure i la teva veu encara tenen vida
la vida que vas decidir deixar-te
la vida que fem perdurar al recordar-te...