Pipes davall una llum canviant,
torrades, neulades i partides,
pel mig unes, les altres no tant,
saboroses, salades i humides.

Sent barquetes llenyoses i llargues
llops de mar en boques salivants,
ara sou en el panot varades,
fràgils sota els peus dels vianants.

Plenes d'enuig, sense alçar la veu
mireu delitoses els amants,
els joves, la gent que van a peu,
ells no us veuen, no sou elegants.

Sou el rastre d'un moment distès,
d'una conversa entre bons amics?
o fruit de la solitud d'un pres,
d'ànima trista i somnis antics?

Mengívol el fruit que conteníeu,
llevat us va ser sense esperar,
preses entre dents, desconeixíeu
els llavis que un dia vau salar.