Ara torno a escriure per entremig de la fermesa i els sentits.
Transito per la llum de cada vers...
tanmateix passejo pel fil més fi de la bellesa i el fracàs,
per on delimita la bogeria de la creació.
Creuarem el paisatge
fins a conèixer els noms de cada verd,
aconseguir rodejar el fruit de tots els arbres...
escriure el pas del temps, els anys de vida :
la memòria que ens ha fet madurs de pensament.
Ara torno a refer el crit de tots els amors vius
perquè no quedi cap mort dins de nosaltres i de mi.
Tan sols el record agradable serà permanent en aquest espai que ens toca gaudir.