Despunta la primavera i com crema,
des de dins, espesseeix la sang
i gairebé sembla tornar-se oli.
El cor ja no sembra el que solia sembrar,
llavors em miro les taques a la camisa
d'aquell vi que un dia vam voler tastar.
No hi vam ser a temps,
la vetllada va tornar-se vellut del fi,
i aquelles taques es van quedar allà, al puny dret
d'aquell braç que t'abraçava el maluc.
Endevino també altres taques,
ves a saber d'on i de quan..
però saps què?, tant se val,
només guardaré les nostres.