Amb la bateta de ratlles, menudet i moix
ben d’hora davant la portalada,
hom diria d’un castell. Fa una mica de por.
“Mama, no te’n vagis encara!”

La nansa de baquelita fa de mal agafar
la cartera, preciosa, és com la del papa meu.
Tot cridòria, força canalla s’ha atansat.
“Hola, tu com et dius?”

El bust del vestíbul sembla fer recompte
de parvulets cap a classe; s’apliquen
cap el seu lloc tants caparrons en desordre.
“Quin és el meu pupitre?”

Els Reis d’Orient em van dur un plumier
amb escaire i cartabó, vull estrenar-lo aviat.
I el llibre nou, vejam quants dibuixos té.
“Com és que tu ja l’has guixat?”

De cent colors, Les làmines de les parets
segur han eixit d’aquesta olor de llapis
pertot. No sé com les dibuixa, serà un secret.
“Nen, no t’encantis!”

Ara nombres, adés lletres, és el que toca
fer a un bon minyó, concentrat tan com calgui.
Què vol dir aquest timbre que ara sona?
“Vinga, que és l’hora del pati!”