Remenant el calaix de les velles paraules
no he trobat altra cosa que pols.
Aleshores he pensat en desxifrar
els petits secrets que es diuen
el ventijol i les fulles dels arbres
a l'hora baixa del dia.
Al veure que els escoltava s'han enrojolat,
com una parella d'amants sorpresos
en el moment de fer-se un bes furtiu.
Preguntats, quin és el secret de la vida?
M'han respost que no hi ha cap secret.
Que el passat és la pols de les paraules,
el present és tan efímer com el fil d'una navalla,
i que el futur no existeix.......

o, si més no,
depèn de la força de la pròpia fantasia.