L'infant ha pres paper i els llapis de colors,
es mira el blanc ple d'ombres del tall de la cortina
i pinta, llengua al llavi, bastons i més bastons
fins que l'alè d'un àngel alça la roba fina:
darrere de la tela hi ha vidre, i un balcó,
i cases i més cases, i el cel, i la farina
d'uns núvols que contenen l'esclat de la blavor.
Com es dibuixa, allò? ¿Quin estoig té el color
del sol quan apareix i balla a la vitrina?
S'asseu damunt dels llapis i mira, mira, mira.