POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 618
  Total Poemes: 14542
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
RICHARD WAGNER EN SEXTINA

Brossa, Joan

erroresrecomendar

Es pon el sol, i els tons se'n van amb aigua.
La llei obre camins damunt la roca.
Veig coses per ventar i retinc molt d'aire,
recluta d'una guerra que m'és terra.
La boira s'ho endú tot, nota per nota,
però els sentits s'encenen i fan flames.

Marquen els límits les darreres flames
i el vidre té banderes a flor d'aigua;
s'obren camins a la primera nota,
i a l'extrem de l'hivern una altra roca
porta a l'origen per graons de terra
que configuren la blavor al seu aire.

Comença l'aigua on just s'acaba l'aire
i l'acció del vent omple de flames;
l'espai convida a posar el peu a terra;
un joc d'arrels igual que foc i aigua
respon als mots amb l'eco de la roca,
que mai no dóna la mateixa nota.

Entre el dia i la nit no trobeu nota
que no segueixi els mots cap al seu aire,
ni ombra que estrafaci roc o roca,
ni drac que no es decanti a escopir amb flames
el gran peix que, adormit, forada l'aigua
i, fugitiu del sol, gira amb la terra.

Quin contrast de promeses ran de terra!
Altes muralles han trobat la nota
que atura les figures. Però l'aigua
apropa els navegants als corrents d'aire;
m'arriben als genolls tants focs i flames,
que veig més transparents els galls de roca.

Aquest sorral abans era una roca;
les mans es tornen fulles, la carn terra;
el pensament empeny i bull en flames
i la paraula empara cada nota.
Els vents segueixen el camí de l'aire,
i el mar s'endú les hores. Sempre l'aigua!

Mai no mor l'aigua ni que piqui roca;
ni el rovell menja l'aire, ni la terra
dóna una falsa nota i mulla amb flames.

21-II-87
Subir