Amb dos gots de llum d'abril faig la volta al llac
entre llavis de pedra i fusta regalimant pertot
l'aigua lenta en què suren els ànecs i ens miren
les gavines i s'amaga aquella truita que espia
si traiem la canya, triem l'ormeig i pensem
a on llançar, la truita que ens veu el canell
i se'n riu fumant perles d'oxigen invisibles
si no treus els ulls del fil. "No t'avorreixes?",
repeties ahir. Hi penso mentre contemplo
el fil i sostinc tan la mirada que la imatge
dels arbres i la neu i els núvols ja no sembla
invertida, ronda a la vora del llac, i la boca
del bosc vessa amunt mentre la truita gira,
punteja l'ham i s'envola cap al fons del cel,
color d'arròs morè, tot aigua il·luminada.