POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 605
  Total Poemes: 14257
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
SIA LA DONA QUI ES VULLA...

de Timoneda, Juan

erroresrecomendar

Sia la dona qui es vulla,
ans que per ella us perdau,
no vullau a qui no us vulla;
si no us vol, no la vullau.

Amor, sent de llei humana,
cap molt poc en cor vilà,
i així veureu que s’engana
lo qui vol morir de gana
per qui sempre mal li fa;
doncs, si teniu ben entesa
la que d’amor se despulla,
no us cative sa bellesa:
despediu-la ab gran cruesa,
sia la dona qui es vulla.

Molt bé és amar i servir
la dona que és agraïda,
i voler de grat morir
més prest que no consentir
que gens sia desservida;
però si desconeguda
és la senyora que amau,
puix a perdre ella us ajuda,
estimau-la més perduda
ans que per ella us perdau.

Quan l’amor és estimat
públicament o segret,
lo gentil enamorat
se deu tenir per pagat
i molt més que satisfet;
però si vostres serveis
no els estimen una agulla,
proveïu-vos de remeis
i, seguint comunes lleis,
no vullau a qui no us vulla.

Ningú deu esser catiu
de qui no sap dar govern;
si no ho sabeu, apreniu
que aprés de l’hivern ve estiu
i aprés de l’estiu hivern;
i que fos la reina Helena
quan per ella us cativau,
i vent que gira l’esquena,
no passeu per ella pena:
si no us vol, no la vullau.
Subir