Quin sentiment remou
la solitud buscada?...

El silenci embolcalla
tot el que t'acompanya.

Copses amb nitidesa el vent
quan les fulles amanyaga.

Percebent quan plou
una a una les gotes d'aigua.

Ara, tot és silenci,
res es belluga.

Sents el soroll de la glotis
quan s'empassa la saliva.

En inspirar, abassegues
l'aire net que et dóna vida.

Expires, surt l'aire que...
s'emporta part del que avui oblides.

Necessites la calma
com després de la pluja.

Quina pau!, res es mou,
res es belluga.