La poesia es dissol al meus llavis
quan evoco el teu ser;
em penetra ben endins, l’acullo,
la porto, neguitosa, al meu cau;
roman protegida i inquieta,
es mou, va agafant forma
i surt enfora transformada en vers;
llavors busca els teus ulls, els teus llavis
perquè l’entomis i la facis teva,
ja convertida en aroma de poema


19 de desembre de 2009

"Poemes a dues veus"