POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 628
  Total Poemes: 14847
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
SOMNI V DE LA PRODIGIOSA MULTIPLICITAT DE GUERAU DE LIOST

Bofill i Mates, Jaume - Guerau de Liost

erroresrecomendar

A causa -qui ho diria?- d'una beguda sola,
i mesurada encara, ma fantasia vola;
i com els ulls se m'obren alternativament,
meravellat contemplo els tràfecs de la gent.
El recambró fumeja de pipes i vianda,
I passa a cada cercle, per rigorosa tanda,
la cantelluda mossa d'hostal, ample de nas.
La taula més veïna circumden a senars
els homogenis òvals d'una mateixa cara.
Seré d'algun miratge, enlluernat encara?
Una cairada nina de papalló, cada ull
se m'és tornat, i cada imatge és un embull?
Só jo mateix qui em multiplico i faig rodona?...
És un Guerau idèntic a mi, cada persona!
És un Guerau poeta, és un Guerau misser,
és un Guerau ciclista i alhora botiguer,
és un Guerau qui porta canana i escopeta,
és un Guerau... és una... és un Guerau dameta.
De tot el que mediten en tinc coneixement,
car els só dins amb una mirada omniscient.

Guerau poeta, fàcil d'enginy i de paraula,
apar una esllanguida figura de retaule,
i, amb una cantarella de flauta diu aixís:
-S'acosta el jorn fatídic que esdevindré més llis
que un vímet, de tant créixer per assolir l'altura,
de tant estrenye'm per no rebre macadura!
A causa de la mala volença de tothom,
esmunyedís travesso per no ser vist, i com,
aixís i tot, em veuen passar, la més ardida
comare amb un seguit de fàstics em lapida.
Sóc un rebuig inútil, un home desplaçat,
qui té conciliàbuls suspectes amb el gat.
Madona Cisa, mare de tretze criatures
qui de llur pare semblen tretze caricatures
-més lamentables com més xiques, la de pit
signe algebraic-, a l'hora més altra de la nit,
m'augura que l'hospici m'ha d'acollir per manca
de patrimoni. "Estelles faran d'aquesta branca",
en abraçar-me, diu. I de la son, al bes,
somnio que em xerraca la colla dels pilers.-

Guerau misser, panxut, amb una llambregada,
que els deixi en pau a l'acte, commina a la criada.
-Feliç de tu -comença-. Podràs tombar malalt
i raure, quan et toqui el torn, a l'hospital;
podràs concitar l'odi dels oncles i les ties;
podràs endiumenjar les teves poesies
amb braçalets de llauna i faixes d'oripell
i convertir la teva misèria en un bordell,
remetre epitalamis per noces provincianes,
i lletres d'englantina per himnes i sardanes,
i escriure mantes obres i, fent-te'n editor,
dilapidar els estalvis amb indignació
dels teus: i resistir un setge de penúria;
però seràs més dolç com més la humana fúria
malèvola t'encalci, i esdevindràs feliç
com un infant qui porta dins ell un paradís,
qui juga amb les serpents i amoixa les panteres,
qui és ignorant dels odis, somriu a les fal.leres
i el predomini serva de la ingenuïtat
que fa miracles i s'admira d'un ruixat.
Jo, malastruc, llangueixo del viure amb opulència,
replè de medecines i de jurisprudència.
Els meus clients voldrien recomanacions
i em titllen, els contraris, de moure qüestions.
Só president perenne de qualque confraria.
Sóc un motiu de vanaglòria per la tia.
Quan esgrimeixo, càustic, les cites en llatí,
els magistrats em miren aclaparats, com si
al llur davant aparegués un nou Accursi,
i, previsors, demanen que el parlament escurci.
Sóc un hidròpic ídol immòvil, mutilat,
qui draga verges nues i és aromatitzat.
I, àdhuc que ma grandesa de tant en tant m'obsedi,
el meu somriure deixa la verinor del tedi.
-També -Guerau ciclista i botiguer respon-
"un servidor" podria contar que no tinc son
a causa de la bicicleta i les sardanes
i el caliqueny i les dispeses i les ganes
d'aprendre l'esperanto i de no ser garrell
per traspassar d'un salt eròtic el taulell.
Com en el seu negoci l'amo no m'interessa,
benèvol em decanto a plaure a la mestressa,
i alterno les anèmiques modistes del replà
amb la cepada mossa qui ens reparteix el pa.

-Jo l'única fal·lera que tinc és la masia
-el cinegeta exclama-. Tantost comença el dia,
amb l'escopeta surto de casa, amb el sarró
curull de companatge i pa -que Déu nos dó-.
Al meu devora branden la cua juganera
i, enternidors, grinyolen, quatre bassets. No espera
cap d'ells que jo els aguissi. De l'aiguavés enllà,
fressegen les mosteles i topen el senglar...
Torno capbaix a casa. Bec una marsinada.
Iròniques em miren la dona i la criada,
i els envoltoris treuen de l'àpat... No hi ha res!
Jo encara barbotejo tot fent el desentès.
Un dia, perseguint la llebre maleïda,
vaig anar a raure dintre el jaç d'una Paitida.
Tota ella tremolava de veure'm tan barbut.
Sa faç era brunyida com un petit escut.
Sos dits eren com banyes sensibles de llimaga.
Sos llavis eren grassos com una verdulaga.
S'obrien les narines de l'imminent deler.
Jo la mà dreta allargo per si la puc haver.
Ella es redreça nua com tija d'atzavara,
com una arrel inversa. I, redreçada, es para
com una serp, com una penya, com un ull...
Perleja una falzia dessota cada rull.
És com una cascada de gorga la crinera.
La nuditat d'un cingle al seu entorn impera.
Jo la mà dreta deixo caure avergonyit
amb una encomanada vergonya del vestit.-

Guerau femella parla modestament: -Só pia
per enfonyar en el llit de noces qualque Lia?
Sóc una dama de Tolosa o de Lió,
víctima del marit qui torna o d'un traidor?
Sóc una acasarada vellarda parisenca?
Sóc una pastorel·la qui el sortilegi trenca?
Sóc una filla de marxant feta banal
com figa d'emparrat o fàmula d'hostal?
Somnio que era el príncep d'un bell estol de fades.
Mes, ai! que el meu voler s'entossudeix debades;
l'antiga virior de mascle omnipotent
se'm feminitza. El predomini de la ment
davalla a les petites fondals concupiscentes
i tota jo camino poruga a les palpentes.
Serà malastrugança del cos emperesit?
D'algun follet trapella, juguesca per envit?
Seré, com Leda, engany d'un cigne molt submís
qui és fornicari sota l'estany que es manté llis?...
Oh pecoral designi de Monsenyor Jupitre.
qui em torna dona per copsar-me el franc arbitre,
car li són poques per folgança a bastament
les naturals femelles! Só dona ja al present!
El pèl moixí m'extirpo, m'aplano les arrugues
i m'interessen les domèstiques marfugues
i les enquestes sobre serventes i marits,
i experimento fins al capdavall dels dits
les més contradictòries, subtils esfarrifances.
Sentint-me literata, faig canvis de lloances,
per enriquir pseudònims, de popularitat.
Portant xinel·les d'un contorn esprimatxat,
frenètica em repenjo sobre el taló que marca
els passos. I trontollo, brandant com una barca.
Des del turmell a la minova del genoll
se m'adhereix la mitja com plomissó de boll,
i de la cama dóna cabal tan just, que furta
la gràcia d'un gentil guerrer de calça curta.
Quan d'una amiga prenc solemne comiat,
la beso llargament. Porto el capell dreçat
com una esclava l'àmfora que plena regalima.
I giro els ulls en blanc, dient: "Ningú m'estima."
Objecte só de comentaris masculins
i fàcilment em tusten, irònics, els veïns.
Maligna deixadesa de tot mon cos s'empara.
Só massa complaent o massa adusta...-
Encara
Guerau femella parla, i no diu res a to.
Retrobo en ella la feminitat del jo,
les sis o set o vuit o nou germanes mies
cristal·litzades en futures bones ties.
Guerau femella porta un infantó en el sí,
un "Guerauet", un ídol, un àngel, un botxí,
l'íntima essència meva... Plega la cridadissa
quan paternal em manifesto. S'esllavisssa
cada Guerau, d'angoixa, de l'aparició
qui el sobta en llur facècia de suplantació.
Enfront del veritable Guerau cap d'ells no bleixa.
S'empara de tots cinc una fogor mateixa,
i, com una lleugera corrua d'arlequins,
se m'incorporen, l'un darrera l'altre, fins
que al meu davant no queda altre Guerau amb vida
que el de la copa on tinc la imatge reflectida.
Subir