Quan un adeu m’apunyala el ventre,
quan un enuig la raó em manlleva,
quan el despit em dessagna el cor.
Sempre hi ha un mot que em salva la vida.

Quan en bocins se m’ensorra el món,
quan la ferida és llonga i profunda,
quan caic a terra ferit de mort.
Sempre hi ha un mot que es fa poesia.