Quan el carbó es torna tendre,
fins i tot la fulla verda
cau sense ser la seva hora.
S'escura el temps, com les olles
d'una cuina decadent.
Amb tots els porxos tancats,
quan a fora ja no hi plou,
quelcom es quedara a dins
i ressonara al portal;
arribant fins a l'escala,
s'atansa i ens prem el cor,
ja sembla un préssec eixut.
La veu, síl·labes trencades,
ferro roent, martellada
sorda, galtes clivellades
i al meu coll denes d'argent.