Canta la mar de matinada,
m'omple de sal amb el seu vent.
Canta el sorral amb cada onada
fent un sospir indiferent.

Volta la lluna ennuvolada,
neix com l'angoixa en els vells cors
fent-se camí vers l'estimada
cala perduda dels meus morts.

Jordi Vives i batlle, Juliol 1990