Les fulles dels arbres, a la tardor, són com l’or, daurades i lluentes, amb lleugers tocs de roig, que per dins les inunda.
És arribada aquella hora olorosa, plena de calma, on el gravitar del món
se’ns encomana.
És el capvespre i plou a parcs, jardins i places, passegem tots dos sols, sense por de la pluja, ni de les llums dels fanals.
Llambrega l’avinguda polida per l’aigua, sentim la remor de la tempesta però el seu soroll, no ens espanta.
Sota la intimitat d’un paraigua tracem les nostres passes, mentre ens envolta el caliu d’una amorosa abraçada. JOAN