Tots grans senyors qui be vol avenir
en far sos faytz los pessatz deu membrar,
e los presents ab cosselh dispenssar,
e ser previst als qui han a venir;
e ço que pot spetxar en un dia
no u tarde pus, qu’en pauch d’ores desvia
lo temps e·ls faytz e·ll cor d’om examen:
e·l fayt es cert e·l feray es nient.

Enquer deu fort a senyor sovenir
de qui l’ha fayt, e·l poch esmende far,
com ne per que l’a vulgut si muntar
que tantes gens li desen obesir;
e com entrech en lo mon senyoria,
ne per que·s pert e·s muda e·s cambia;
e per que·l baix es pugat sobtamen
e l’altz bexats e mort vilanamen.

Bon senyor deu conselhers elegir
temens a Dieu, nobles e d’aut afar,
leyals e proz, volents dretur’amar
e cobeytat e rencor avorrir;
e d’avol gen no vulh’aver paria,
nez hom trop baix puig en granda batlhia,
que tart ne prop es desconeix breumen
hom naut muntatz de baix en pauch momen.

De bon senyor ha la gen tal desir
quez aut jusieus, quant Deus volgr’esforçar,
no l’hagron tal ne y sauberon tan dar;
per que senyor hi deu fort advertir,
car trop voler fa·n far tost diablia
e populars quant ausa dir faria,
e qui no·s tem d’ayço qui·l va disen,
can vendra·l fayt sera fort peniden.

Senyor es fol qui no·s dona cossir
a ço qui·l pot valer e dempnajar,
e cossirar que no·s vulha guardar
de far los faytz d’on li pot dan seguir;
e folhs qui cech longuaments folha via,
ffolh qui de cech faça bada ne guia,
e folh qui jay en lo port apparen
e mal d’altruy vol dar castiamen.

Lieu pot senyors qui be sap regir;
e·l qui no sab, que vulha demandar
als ben saubents, car be no sab mostrar
qui be no sab, ço no·s pot contradir;
d’on celh qui pot haver dels brotz la tria
no fay ges be si dels milhors no tria,
car d’al vexelh a tart hix vi valen
ne d’om grossier bon conselh ne sauben.

Grans senyors deu grans homens aculhir,
car ab los grans cove·ls grans fayts obrar,
e qui los grans desire debaxar
pels grans es bax, que no y pora gandir.
E deu honrar savis e cleracia,
e mantenir tostemps cavellaria,
regir comuns en patz e justamen,
e cobeytos no sia de l’argen.

Mos sirventesch vas cert home no·s guia,
mas que d’aycelh qui·l vulha ’ntendre sia,
que per legir una vetz no s’enten,
ez, entendutz, val pro veyramen.