Obro els ulls a la llum
i un aire suau
em besa la galta.
Una ploma al vent
es passeja ufana,
i les fulles d'heura
amb cants l'acompanyen.
Un pardal ho veu,
pensa en la niada,
cull la ploma al vol
i la porta a casa.
L'heura entristeix
tot seguit i calla.
Tota la niada
agraeix la dolçor
de la seva mare.
Papallones de colors
voltegen les plantes,
mentre les abelles
fan brunzir les ales.
El sol cada dia surt
a la matinada,
i jo em llevo quan
es renta la cara.