Sóc obligat passatger en llarg viatge
fent via vers desconeguda meta,
ahir embriac d'empenta irrefrenable
ara en recés, parada involuntària.

A l'hospital romanc, vida aturada,
repòs forçat en mig del meu trajecte,
mentre impacient i delerós, espero
reparació, que torni l'energia.

I entre tots fan per posar-me remei
al pobre cos, esgotat mecanisme
que entossudit, m'arrossega indefens

fent-me seguir, enduent-se'm enllà
qui deu saber quantes parades queden
fins assolir el tan preuat destí