Contemplo la irisada vinya
en la seva lenta davallada;
ha complert el seu cicle,
ha parit els seus fruits.

Es resisteix al novembre
en una lluita no volguda
contra el temps implacable,
en clar desavantatge.

Contemplo el paisatge
i ella, encara és agraïda,
vestida amb fulles tenyides
d’un rogenc color salvatge.

Es resisteix al vent, al temps,
amb por a aquell que amb tisores
aviat li mutilarà les llongues tiges
trencant aquest màgic paisatge.

Els pàmpols cauran a terra,
haurà perdut la batalla,
però no es donarà per vençuda;
esperarà, pacient, la primavera,
i s’aixecarà amb nova embranzida,
cobrint-se d’un suau vestit maragda
per borronar, joiosa, una nova vida.


7 de novembre de 2008

"Poemes a dues veus"