A la memòria d’Antoine de Saint-Exupéry

“Antoine et Consuelo”
es llegia
en el teu braçalet d’argent
trobat al mar.
t’esvaïres pel cel, deixant l’escorça,
talment el nen de cabells d’or
que dibuixares.
Et plaïa la nit
i, amb fràgils aeroplans, furgar la fosca,
lluitant pels estimballs de la guerra i la tempesta.
Et plaïa la nit
i el vol ran les estrelles
i els miratges de l’areny
i el punyent perfum de
la innocència.
Planant damunt la mar,
la veu del Petit Príncep et digué:
“Vine.”
I tu el seguires,
cercant el meteorit
de la saviesa.
Certes nits,
quan s’enllumenen les estrelles,
us veig embrancats al baobab,
mirant embadalits
la roda imparable de les postes
i vetllant alhora que el xai no es mengi mai la rosa.