Tot i nàixer a Vinaròs, va passar pocs anys a aquesta localitat, traslladant-se aviat a València amb la seua família, on va ingressar a l'Institut Professional i Tècnic per a cursar el batxillerat. La mort de son pare l'any 1914 va obligar-lo a posar-se a treballar com amanuense en una notaria per a poder continuar els estudis. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en l'especialitat d'Història.

Des de ben jove va implicar-se en activitats nacionalistes des d'un vessant estrictament cultural. Va presidir la entitat La Nostra Parla, constituïda per tres branques radicades a Catalunya el País Valencià i les Illes Balears i que tenia per objectiu l'impuls de la unitat de la llengua catalana. Aquesta entitat va desaparèixer l'any 1923 amb l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.

Va ser fundador, junt amb Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran de València i Francesc Caballero Muñoz de la revista literària Taula de LLetres Valencianes. El 17 de maig de 1930 va eixir al carrer la revista setmanal Nostra Novel·la, una interessant iniciativa literària destinada a eixamplar el públic lector de narrativa en català, de la qual va ser director Almela i que va comptar amb el suport dels principals intel·lectuals i escriptors del moment, com ara Josep Bolea, Adolf Pizcueta, Enric Duran i Tortajada, Faust Hernàndez Casajuana i Maximilià Thous. Nostra Novel·la editaria des de la seua fundació obra narrativa de més de cinquanta escriptors valencians.

Les seues primeres obres de creació an ser dos reculls de poesia, L'espill a trossos (1928) i Joujou (1933) i l'obra de teatre L'Antigor (1931), estrenada amb èxit al Teatre Alkázar. El 1930 va publicar a la revista Nostra novel·la, Novel·la d'una novel·la, que ell mateix va traduir posteriorment al castellà i que va ser publicada a Buenos Aires quatre anys després. També va escriure algunes obres de teatre en un intent de renovar el teatre valencià, rescatant-lo de la punyent influència de la tradició sainetística. L'any 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castelló.

A partir de la Guerra Civil Espanyola, Almela i Vives va anar abandonant a poc a poc la producció literària. La seua tasca principal a partir de 1939 va ser el seu treball com a investigador i publicista. Va dedicar un important esforç als estudis bibliogràfics i històrics, atenyent un gran prestigi intel·lectual. Ell mateix va ser propietari i va regentar una llibreria bibliòfila que va publicar 43 catàlegs amb més de 22.000 fitxes bibliogàfiques. Va ser arxiver del l'Arxiu Municipal de València i cronista de la ciutat, a més de membre corresponent de la Real Academia de la Lengua Española, la Real Academia de la Historia, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America de Nova York.

També és notable el seu canvi de posició respecte del valencianisme: si en la seua joventut havia participat activament en l moviment nacionalista valencià, posteriorment es va situar en la línia del blaverisme, com palesen els seus escrits a propòsit de l'obra de Joan Fuster[1]
L'any 1997 es va incorporar a la Biblioteca Valenciana la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de tema valencià, tant literàries, d'història, d'art i de ciències socials.
Poesia
1928 L'espill a trossos
1933 Joujou
1948 La llum tremolosa
1950 La columna i les roses
1955 Les taronges amargues

Novel·la
1930 Novel·la d'una novel·la, València
1935 La dama y el paladín, Buenos Aires

Teatre
1931 L'Antigor, Teatre Alkázar de València, traduïda al castellà i estrenada posteriorment a Madrid
1932 Lo que no ha segut, València
1932 Lenin. Escenes de la revolució russa, amb Josep Bolea, València. Traduïda al castellà i estrenada a Madrid l'any 1936
1934 La muller... enganya al marit, València
1954 La rondalla de l'estudiant, València

Investigació
1927 Sant Vicent Ferrer, Barcelona
1927 La catedral de València
1929 Pomell de bibliòfils valencians, editat per la Societat Castellonenca de Cultura
1928 Edició de Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig a la col·lecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
1930 The "barracas" (cottages) of Valencia
1933 Vocabulario de la cerámica de Manises
1934 La literatura valenciana
1935 La Lonja de Valencia
1936 Joan Lluís Vives, Barcelona
1936 Teodor Llorente, editat per l'Ajuntament de València amb motiu del centenari del naixement de Llorente
1942 Lucrecia Borja y su familia
1945 El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
1948 El "Llibre de Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI
1949 La bibliofgrafía en España, València
1951 La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX
1953 Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia
1955 Panorama històric de la literatura valenciana
1957 "Corregudes de joies". El deporte típico valenciano
1958 El duc de Calàbria i la seua cort
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Almela_i_Vives