Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre 1798- Barcelona, 17 de setembre 1862) va ser un escriptor, economista, polític i taquígraf. Va estudiar retòrica i poètica al seminari, com també hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç.[1][2]

Va fundar la Societat Filosòfica l'any 1817 i va publicar Ensayos poéticos. L'any 1820, va participar en la revolució liberal. va col·laborar en el Diario Constitucional. Va ser secretari de la Diputació de Lleida, membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i cofundador i redactor d'El Europeo (1823).[1][2]

Resident a Madrid des de 1826, va treballar a El Corresponsal, fundat per Gaspar Remisa el 1839, a La Nación i a La España. Va fundar la Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Rivadeneyra. Va ser nomenat director general del Tresor (1847), de la Junta de Duanes i Aranzels (1850), de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852); a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni (1857).[1][2]

El 1833, La Pàtria o Oda a la Pàtria, publicada a la revista "El Vapor", es la seva obra més important, perquè es considerada com l'obra iniciadora del Romanticisme com també del moviment cultural de la Renaixença. El poema era un cant d'enyor a la terra de naixement escrita al seu patró el banquer Gaspar de Remisa els quals residien a Madrid.[3]
Eixes són algunes de les seves obres:

Ensayos poéticos (1817)
Libertad, libertad sacrosanta, himne revolucionari (1820)
La libertad restaurada, col·laboració amb d'altres autors. (1820)
A la señora Leticia Cortesi (1821)
La Pàtria(1833)
All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
A la virgen de los Dolores (1845)
A la Srta Maria Dolors de Belza
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Carles_Aribau