POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 591
  Total Poemes: 13918
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Badenes i Dalmau, Francesc

Badenes i Dalmau, Francesc

erroresrecomendar

Francesc Badenes i Dalmau, naixcut a Alberic el 1856, va morir a València en 1917.

Fou un gran poeta soci de Lo Rat Penat, i des de la seua fundació va presidir la secció de literatura. Persona molt culta, va publicar diversos llibres de versos: Mariola, Flor de Xúquer, Rondalles del Poble, Cants de la Ribera i també hi han en els seus versos clars ressons a Maragall i a l´escola mallorquina, però el més emocionant per a nosaltres hi són els seus pregons a la nostra terra castellonenca.

Tota la seua poesia que deia escrita Badenes, era producte del voler desfermat a la nostra terra. La primera condició per al poeta, l´escriptor, qualsevol mena de creador cultural, és la veritable llibertat d´expressió i consciència, encara que sempre hi haurà una mena de formulisme que aleshores intentarà empresonar-lo. Mai no existeix verdadera fe religiosa sense llibertat de consciència, com tampoc existeix compromís polític i eficaç, sense la corresponent llibertat cívica.

L´afany de defensa de la seua llibertat aboca a la persona a la més estravagant actitut. Ací entra el desnivell cultural, la disposició d´ellements en joc que es fan imprescindibles, tal com succeeix sempre que l´ésser més àvid és també aquell que no té més obstacles a véncer, donant la culpa a la llibertat que aleshores mai no ha sabut respectar-lo.
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=385750
Poeta. Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià. Pertanyia al grup Lo Rat Penat, i participà assíduament als Jocs Florals (Mestre en Gai Saber el 1898). Publicà un poema extens, Mariola, i diversos reculls de poemes breus (Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc). Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer (Sant Francesc, Idil·lis i cants místics). La seva poesia escapa, en part, al convencionalisme floralesc, i es caracteritza sobretot per un viu sentiment de paisatge i una musicalitat bastant ben calculada. S'interessà també pels temes filològics i pel folklore valencià; publicà Llegendes i tradicions valencianes (1899).

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0006604
Subir