POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 641
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Barriel, Isabel

Barriel, Isabel

erroresrecomendar

Vaig néixer a Barcelona l'1 de setembre de 1953. Si calculeu la meva edat, pensareu que ja sóc una mica grandeta. Però jo em sento jove encara perquè tinc moltes coses per aprendre i alhora ganes de fer-ho. Sóc curiosa, gens tafanera i, amb el pas del temps, m'he convertit en una mestra xerraire. De petita m'agradava fer els deures que em posaven a l'escola i resoldre els problemes de Matemàtiques sense fer les operacions a la llibreta. Vaig guanyar un concurs de redacció de la Coca-cola a quart de Batxillerat. És l'únic premi literari que he guanyat.

Tota la meva vida he anat a l'Escola. De nena era alumna. Ara, professora.

Vaig estudiar Magisteri. Després em vaig llicenciar en Filosofia i Lletres, secció Psicologia. No he exercit mai com a psicòloga.

A la dècada dels noranta- el segle passat- , ja treballant al cicle inicial de l'escola Tresfonts de Barcelona escrivia poemes pels meus alumnes, perquè observava que eren una eina excel·lent per comunicar idees i intercanviar sensacions amb ells; sovint fèiem el treball conjunt, i ens ho passàvem bé buscant rimes i versos amb ritme. A banda, em resultava més fàcil escriure un poema del Nadal o de la tardor que buscar-lo a un llibre (en aquella època no teníem internet i era farragòs buscar coses; ara, amb el Google, és tot més fàcil). Posteriorment, he anat penjant als blogs el material poètic elaborat que no he perdut. I clar, he anat ampliant la producció. Ara, escriure poemes se m'ha convertit en una necessitat (com menjar i beure) i alhora en una font de plaer.

M'agrada: viatjar, anar a buscar bolets, senderisme, llegir de tot, veure cinema, anar al teatre, escoltar música i menjar albercocs.

No m'agrada: ballar, la gent cursi, practicar esports de risc, anar de compres, matinar.

Crec que l'art i l'humor ens poden ajudar molt a mantenir el tipus amb dignitat a aquest complicat món en que ens ha tocat viure. La poesia permet desenvolupar una manifestació artística només amb llapis i paper, no cal un espai especial, no cal un temps predeterminat. (Jo us confessaré que necessito un ordinador, però és una qüestió personal.) I podem condensar informació, emocions, projectes, sensacions....
Subir