Jaume Beltrán, es diu haver nascut a Xàtiva, fill de pagesos, i segons alguns oncle de San Luis Bertán (a pesar de la diferència gràfica). En l'opuscle, que després comentarem (obra conjunta amb Ferrandis), es contenen alguns poemes addicionals, que Ferrando comenta: Una composició en llatí, traduïda ‘Versos devotísimos a la Creu contemplant els sagrats misteris d'aquella’, de dubtosa atribució si li considerem llaurador; la ‘Contemplació a la sacratissima Verge Maria dels Dolors’, a la qual qualifica de ‘mar d’amargors, profunditat de penis’, però mar segura que conduïx a la glòria celestial: ‘Anar havem per mar, i no per terra,/ per arribar als supernals illes/... Donchs golf segur, humil verge Maria,/ surgiu-em vós al gran port d’alegria’; tres poemes presentats al Certamen de la Santissima i Immaculada Verge Maria de la Soletat’. El dolor de María per l'absència del Fill està expressat així:
Els altres poemes addicionals són: una ‘Devota contemplació al Crucifix’ (Alçant els ulls en creu per a mirar-et), que es diu anònima; i ‘Llaors el suavissim i dolç nom de Jesus’ respecte dels quals confessa Beltrán la seva insuficiència per a la lloança, reconeixent a través de successives preguntes retòriques, la incapacitat humana per a lloar-lo com es mereix, per al que contrasta idees de Sant Tomás i Sant Bernardino. Les excel·lències del Nom de Jesús resulten d'anàfores tals com ‘no i sé més dir’. La composició reune i combina l'emoció religiosa i l'eficàcia poètica, com demostren les següents estrofes:

http://www.valenciahui.com/opinion/vicente-simo.php/2007/06/02/mas_sobre_certamenes_poeticos_ii