POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 581
  Total Poemes: 13810
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Casp i Verger ,Francesc Xavier

Casp i Verger ,Francesc Xavier

erroresrecomendar

En els anys de la República s'afilià a Acció Nacionalista Valenciana, del que va ser secretari general i es va fer soci de Lo Rat Penat. Durant la guerra civil, com molts valencians, va lluitar amb el bàndol republicà i perduda la guerra va ser empresonat a Torremolinos. Pel seu republicanisme va ser expulsat de Lo Rat Penat en la postguerra.

Casp publicà els seus primers poemes en la revista El Vers Valenciá i en 1943 fundà i dirigí la revista literària i trimestral Esclat. En 1944 fundà amb el seu gran amic Miquel Adlert l'editorial Torre, que va aconseguir publicar amb regularitat els primers llibres en valencià del franquisme. En aquesta editorial publicaren obres Bru i Vidal, Joan Fuster, Josep Iborra, Emili Beüt i Belenguer, Enric Valor, Sanchis i Guarner, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés, ... Va tindre un lloc destacat amb el valencianisme de la postguerra, amb tertúlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com ara Joan Fuster, i inicialment va defendre la unitat de la llengua. Mostra d'això és que arribà a dir que "catalans, valencians i balears formem part de la Comunitat Catalànica". De fet, la primera edició de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster es va publicar a la seua editorial.

Entre els seixanta i els anys setanta, va ser readmès a Lo Rat Penat i, amb Miquel Adlert, va capgirar al secessionisme lingüístic valencià, sent els impulsors de la Real Academia de Cultura Valenciana (sic), la RACV, i de les normes d'El Puig. L'amistat amb alguns catalanistes convençuts, com ara Joan Fuster, es va mantindre, tot i que els dos es van situar com els dos símbols culturals i literaris més importants dels dos bàndols del conflicte lingüístic. Va arribar a ser diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertànyer al Consell Valencià de Cultura. En juny del 2001 Xavier Casp accepta entrar, després de moltes reticències, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li va suposar l'enemistat de certs sectors del seccessionisme lingüístic que ell mateix havia promogut en els anys vuitanta. Va ser acusat de traïdor i una concentració de blavers el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV, va obligar a que fora evacuat en un furgó policial.

No obstant això, poc més d'un any després, el 10 de setembre del 2002 presentà la seua la dimissió com a membre de la AVL, adduint motius de salut. La seua salut empitjorà gradualment fins la seua mort, que li sobrevingué quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes
La música era una de les passions familiars, però la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia. De les seues primeres lectures, va quedar commocionat pel Cántico Espiritual de San Juan de la Cruz. Les primeres obres van ser escrites en les Normes de Castelló, tot i que a partir dels setanta canviaria a les normes de la RACV, rescrivint part de la seua obra anterior amb estes normes.

Entre les seues obres podem destacar:

Volar (1943)
La inquietud en calma (1945)
Jo sense tu (1948)
On vaig, Senyor? (1949)
Aires de cançó (1950)
Goig (1953)
Jo, cap de casa (1962)
D'amar-te, Amor (1963)
Silenci (1970), que obtingué el premi "Valencia de literatura"
Confesión con Ausiàs March (1973)
Vinatea (1975)
Gran Sonata de la Patria (1981).
La Generalitat Valenciana prepara les seues obres completes.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Xavier_Casp_i_Verger»
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Casp

Poeta i valencianiste, Francesc Xavier Casp ha segut defensor de la llengua valenciana inclús baix la dictadura franquista. Fundà, junt a Miquel Adlert, l'Editorial Torre, des d'on es donà eixida a les primeres publicacions en valencià de la postguerra.

Ha segut un dels valedors principals de la fidelitat llingüística del poble valencià i, des del deganat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ha impulsat la normativisació i codificació de la nostra llengua partint de la realitat actual i de la tradició dels nostres grans clàssics. Va ser designat acadèmic de la Valenciana de la Llengua(2000), pero presentà la seua dimissió poc després.

Carlet, 1915- Valéncia Ciutat, 2004


En 1994 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en la seua primera edició; l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, i el Premi Ciutat de Valéncia - Roís de Corella de poesia.
En 1995, va ser guardonat en el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia.

Secretari de El vers valencià, del semanari Acció (1933) i director de Murta. Fundador i director dels quaderns Esclat i cofundador en Miquel Adlert i Noguerol, de l'editorial Torre. El 1982 és elegit diputat a les Corts Valencianes.

Alguns poemes seus han estat musicats per compositors diversos. Maror, òpera musicada per Manuel Palau.

Llibres publicats
Narrativa breu
Proses en carn. Valéncia: Torre, 1952

Poesia
Volar. Valéncia: l'autor, 1943
La inquietud en calma : segon llibre de poesies. Valéncia: Torre, 1945
Jo sense tu : poema de l'absència present. Valéncia: Torre, 1948
On vaig, Senyor? : sensacions de la Passió. Valéncia: l'autor, 1949
Aires de cançó : poemes. Barcelona: La Revista, 1950
Esparses. Valéncia: Torre, 1953
Goig. Valéncia: Torre, 1953
Braçat. Palma de Mallorca: Moll, 1955
Home. Valéncia: Torre, 1957
Jo, cap de casa : poemes. Palma de Mallorca: l'autor, 1962
D'amar-te, amor : poemes. Valéncia: l'autor, 1963
Jo també tinc set. Valéncia: l'autor, 1976
Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema. Valéncia: Acció Bibliogràfica Valenciana Fil d'Aram, 1995
Sóc qui sóc. Valéncia: IVEI Alfons el Magnànim, 2000

http://www.aellva.org/autors/cont_casp_xavier.htm

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les mes tragiques perdudes per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians mes destacats del segle XX i juntament en l’ erudit Miquel Adlert, l’ estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’ incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’ amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’ amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’ Octubre, i... son historia viva de la poesia nacional. I es que no es per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon dega de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat mes fama d’ haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’ erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’ hivern de sa vida presidi l’ Academia de Zaplana (AZ). L’ acusaren de traidor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’ Idioma Valencià. Al cap d’ un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’ un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

http://llenguavalenciana.blogspot.com/2005/10/101-xavier-casp-el-poeta-1915-2004.html
Subir