POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 589
  Total Poemes: 13912
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Dodas i Noguer, Anna

Dodas i Noguer, Anna

erroresrecomendar

Anna Dodas i Noguer (Folgueroles, Osona, 1963 - Montpeller, Occitània, 1986) va ser una poetessa catalana.
Biografia
Estudià Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, estudis que va culminar amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. A més d'altres treballs assagístics va crear obres breus de prosa, però sobretot va destacar per la seva poesia.

Va ser assassinada a Montpeller als 23 anys d'edat.


Obra

Poesia
Paisatge amb hivern (1986)
El volcà (escrit el 1986). Es publica junt amb Paisatge amb hivern i poemes esparsos i esbossos en un recull pòstum de l'obra poètica dels darrers anys de la seva vida (Ed. 62, 1991); queden sense publicar alguns poemes d'adolescència.

Narrativa breu
Capvespres de foc i de grana (Ed. Ausa, 1982)
La deessa de les flors (Ed. Clot, 1982)
Les ciutats (tres narracions inèdites publicades pòstumament, Ed.Ausa, 1991; pensades com a part d'un volum d'igual títol que restà inacabat)

Assaig
Tesina sobre Mites de Jordi Sarsanedas
Treball breu La narrativa modernista (dins Història de la Literatura Catalana, Ed. 62 i Orbis, fascicles 57 i 58)
"L'Atlàntida" i "Os Lusíadas": Dos poemes neoclàssics (Ed. Ausa, 1992)
Per a un estudi de "Mirall trencat": Un procés de poetització (Ed. Ausa, 1993)

Enllaços externs
Text complet de Les ciutats
Text complet de Capvespres de foc i de grana
Text complet de "L'Atlàntida" i "Os Lusíadas": dos poemes neoclàssics
Text complet de Per a un estudi de "Mirall trencat": un procés de poetització
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Dodas_i_Noguer»
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Dodas_i_Noguer
Anna Dodas i Noguer
No sé quants hiverns tindré la sort de viure. Sí que sé que quan arribi cadascun d'ells me'n recordaré de la malauradament desapareguda Anna Dodas. Les imatges literàries del seu poemari de debut, Paisatge amb hivern (1986), m'han quedat gravades. No sóc el més indicat per teoritzar sobre literatura, però em sembla que amb la mort prematura de l'Anna es va perdre la que hauria estat una figura clau de la nostra poesia. De fet tant el poemari esmentat com El volcà, el seu segon i últim recull de poemes, són plens de moments extraordinaris, dels que et claven les urpes i no et deixen anar.
http://horitzons.blogspot.com/2006/12/anna-dodas-i-noguer.html

|biografia
Anna Dodas i Noguer, jove poeta catalana nascuda a Folgueroles (Osona) el 1963, morí assassinada a Montpellier l'any 1986, abans de veure publicada la seva segona obra poètica, El volcà. Amb aquesta mort inesperada, Anna Dodas veié interromput el seu procés creador, en el qual destaquen dues obres: Paisatge amb hivern, guanyadora del Premi Amadeu Oller 1986, i El volcà, publicada pòstumament. Aquest procés creador truncat estava, com afirma Ramon Farrés, "en plena efervescència". Així mateix, com a obra assagística, destaca la seva tesina sobre Mites de Jordi Sarsaneda, en el marc dels seus estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.




|sinopsi
El poemari d'Anna Dodas s'estructura en quatre grans blocs que culminen amb un poema dedicat a la imatge del volcà. Al llarg del poemari, l'autora ens presenta la mort com a transfiguració dolorosa i com a entrada a una nova dimensió: l'interior del volcà. El volcà, mitjançant la lava, es configura com la connexió entre el món dels vius i el món dels morts, l'Hades. Anna Dodas, a través d'un repertori d'imatges tel·lúriques i d'un llenguatge sublimat, du a terme, en última instància, una indagació sobre l'experiència de la mort, personificada en la imatge del volcà. Al mateix temps, s'estableix un paral·lelisme constant entre la mort i l'experiència orgàsmica, unides per mitjà del mateix eix vertebrador: el volcà, el foc i el tro.


|ressenya
Sens dubte, el més inquietant -en tant que atrevit- d'aquesta obra és que aconsegueix trencar el tòpic establert en el camp de la crítica literària, que sentencia una divisió absoluta entre vida de l'autor i obra. El volcà, doncs, es recrea enmig d'una mort literària que esdevindrà real en pocs mesos. Una mort que sembla anticipar-se al llarg de l'obra en tres dimensions: la mort del pare, la mort d'ella en el propi poema i la mort d'Anna Dodas, que dóna a l'obra un caire simbòlic. Si fem una lectura en profunditat dels poemes, percebem a mida que avança la lectura una sensació angoixant que ens connecta directament amb la mort, molt ben suggerida per l'autora mitjançant imatges que, lluny de semblar impostades, fan que ens sentim a les portes de l'Hades o al bell mig del volcà. El lèxic emprat per la poeta és un lèxic rural, tel·lúric, que en alguns punts pot fins i tot resultar excessivament feixuc a causa de l'ús encadenat de termes pretesament cultes, potser amb l'objectiu de sublimar el discurs. Tot i això, és un encert per part de l'autora aprofitar tot el repertori de lèxic i d'imatges romàntiques i actualitzar-les en un discurs amoral. Imatges totes elles que ens remeten a la putrefacció tan ben plasmada per Baudelaire a "Une charogne". Junt amb la mort, trobem en el poemari una visió visceral de l'amor i de l'experiència sexual: "parlar d'amor, encara / i un saxo es manté / esgarrapant contra la nit". La mort i l'amor queden fusionats com una mateixa experiència, com el mateix tro de la mateixa muntanya, com el mateix foc del mateix volcà. En el darrer poema, construït mitjançant una pregunta retòrica de destinatari ambigu (el lector o ella mateixa), es recopilen tres elements fonamentals: roig, foc i tro; són aquests tres elements els que s'amaguen a l'interior del volcà i, per extensió, a l'interior de nosaltres mateixos. El poema acaba, doncs, amb la culminació d'aquest trànsit de la vida a la mort que es venia anunciant des del principi, una culminació que té dues facetes, en un intent de fer una simbiosi de conceptes aparentment contraris: la mort i l'orgasme.

http://www.ub.edu/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/dodas.htm
Subir