Ricard Garcia és Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i professor de Llengua i Literatura Castellanes a l’IESM Escola Intermunicipal del Penedès des de 1987. Alterna la docència amb la literatura i és autor dels llibres de poesia “Els contorns del xiprer” i “De secreta vida”.



De Martorell n’ha fet el seu lloc de residència però les seves arrels són penedesenques. Nascut a Sant Llorenç d’Hortons, Garcia és un home a qui li agrada fixar els seus cinc sentits en totes aquelles coses que sovint passen desapercebudes i amb les quals en nodreix el seu pensament. Tot el que aprèn observant la vida ho plasma després en la seva poesia.



La seva obra li ha valgut reconeixements en el XXXVIIè Certamen Literari de Castelló, 1981; finalista al Premi de Poesia Joan Llacuna, 2002; XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent, 2005; i el XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March, 2007.



Ha fet diversos recital poètics amb la seva obra. Podem destacar el recital amb el títol “Els contorns del xiprer” amb l’acompanyament de Jordi Sàbat, que va fer a l’Enrajolada de Martorell l’any 2003. Més tard, la presentació del mateix llibre arribaria a la capella de Sant Joan de Martorell, el 10 de novembre de 2007.
Tens publicats tres llibres. Un d’ells és “Els contorns del xiprer”, Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent 2005. De què ens parles en ell?

Els contorns del xiprer és un llibre estructurat en cinc parts on s’hi reuneixen diverses qüestions, però la línia que recorre tot el llibre va des de la incertesa i la por quan es constata que l’única veritat universal és el pas del temps i la mort, fins a l’acceptació serena d’aquesta realitat. És un llibre, per tant, que cal llegir en ordre per poder copsar l’evolució que es produeix entre les seves parts. Aquesta evolució no es produeix de sobte, sinó que cal descobrir quines són les coses que ens poden salvar de la por i fer-nos una mica més plàcid el camí.

Tothom que me n’ha parlat després de llegir-lo, ha coincidit a dir que no és un llibre fàcil, no tant per les formes com perquè hi ha una certa cruesa en els continguts. Doncs bé, a això jo també hi afegiria que és un llibre que l’he pogut escriure quan, a partir d’una determinada edat, m’he pogut enfrontar a algunes certeses incòmodes com la de la mort i el paper que tenim en el món. Però que ningú s’espanti, perquè també hi ha en el llibre el descobriment d’aquelles coses que ens ajuden i ens poden fer sentir el goig de viure. A mida que s’avança en la lectura hi van apareixent poemes més amables que parlen de la llum, de la serenitat, de la companyia que ens fem o de la memòria que podem deixar en aquells a qui estimem, és a dir, de tot allò que ens salva de naufragar.

Si bé en el xiprer del primer poema la por hi és molt present, al final del llibre aquest arbre hi apareix com un far que és capaç d’abocar sobre nosaltres tota la llum dels dies i del qual neixen tots els camins.



- I mentre presentaves “Els contorns del xiprer” comença a gestar-se una altra publicació dels teus poemes que s’han transformat en “De secreta vida”, Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March 2007 . Prosa poètica i vers configuren l’obra. Podríem dir que és un llibre molt íntim?

Jo no diria que és un llibre íntim, perquè tot i que és evident que en qualsevol obra literària hi ha molts pous i galeries que exploren vivències íntimes de l’ésser humà, en aquest llibre aquestes vivències emergeixen per mostrar-se públicament en la part més externa del nostre cos, en la pell.

Ho explico: De secreta vida és un llibre construït en dues parts. A la primera, titulada ‘Geografies’, s’hi poden llegir una sèrie de proses poètiques on s’exploren els espais i els moments que compartim amb els altres i que marquen la nostra vida. Mentre que a la segona part, ara en vers i titulada com el llibre, entren en joc les vides ocultes, aquelles que vivim més enllà de la mirada dels altres. Les dues parts conflueixen, però, com si fossin dues dimensions d’una mateixa persona en l’espai fronterer del nostre cos que és la pell, l’únic lloc on podem sentir alhora les emocions de la vida pública i de la vida secreta, el lloc on la vida es manifesta amb més densitat.

La tesi del llibre neix de la certesa que no som només el territori que trepitgem ni el temps que vivim, com tampoc no som tan sols tot allò que ocultem. Per això a De secreta vida hi he volgut conjugar tot el que ens atrapa des de l’exterior a través dels sentits amb tot allò que emergeix com un magma de dins nostre. I hi ha, sobretot, la voluntat d’explorar com conflueix el que coneixem, el territori, amb els sentiments que ens brollen desconeguts i desordenats de les entranyes. Unes coses i les altres es troben a la frontera de la pell que, com si es tractés d’una platja solitària, conserva el rastre del que hem fet i el que hem dit, però també de les corrents subterrànies que secretament ens recorren. La pell de cadascú acaba sent, d’alguna manera, el seu atles vital.

http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=60351
Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i treballa com a professor de llengua i literatura castellanes a l’ensenyament secundari des de 1987. Però també dedica bona part de la seva feina a fer difusió oral de la poesia participant sovint en recitals i actes poètics diversos. Va ser fundador i redactor, entre 1980 i 1984, de la revista comarcal El Cep, i l’any 1981 va guanyar la Flor Natural del XXXVIIè Certamen Literari de Castellò. Molt més tard, el 2002, va quedar finalista al Premi de Poesia Joan Llacuna. El seu primer llibre de poemes es titula Els contorns del xiprer, i va ser publicat després d’obtenir el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell – Vila de Sallent de 2005. El seu segon llibre de poemes, titulat De secreta vida, va resultar guanyador del XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March l’any 2007. També és coautor del llibre 25 anys d’Escola Intermunicipal del Penedès. Una experiència pedagògica, i participa en l’antologia de blogs literaris en català La Catosfera literària. En aquest darrer àmbit, cal dir que des de 2004 publica textos a Internet a través dels blogs Cupressus sempervirens i Castells de cartes.
http://www.tresiquatre.com/autors_ficha.php?id=561