Guido Sari va néixer i viu a l’Alguer, es va doctorar a Càller el 1975 i fins al 2010 va ser director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Va fundar amb el seu germà Aldo l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988) per a contribuir a fomentar l’ús social de la llengua i va ser entre els promotors de la secció local d’Òmnium Cultural (1993).
Ha escrit llibres i articles que tracten de la història i cultura algueresa tant en italià com en català. D’aquests últims recordem els de caràcter literari Contes i rondalles (2 volums, 1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006).
Des del 1990 va començar a organitzar cursos de llengua i tallers, entre els quals els de lectura en veu alta o teatre llegit. Per aquesta forma de teatre, que neix amb la finalitat d’involucrar a un ús més ampli de la llengua ciutadans corrents, que actuen com a actors no professionals, va escriure unes quantes obres en el català de l’Alguer, com ara Soldadet, poema quasi èpic (2012) i les comèdies Vassil (2013) i Dolçaflor (2014).
El 2012 va publicar un llibre de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció amb l’editorial la Busca i amb el mateix editorial, el 2013, el seu primer recull de poemes, Poemari mínim.
El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.
Ha estat antologat als volums col•lectius: Camí de versos (2004) i La tercera illa (2013).
Està a punt de sortir el seu nou recull: Els ocells màgics.