POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 590
  Total Poemes: 13917
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Jou i Mirabent, David

Jou i Mirabent, David

erroresrecomendar

És autor d'una àmplia obra poètica, d'una quinzena de títols, aplegada en edició conjunta en els volums L'èxtasi i el càlcul (2002) i L'huracà sobre els mapes (2004). Entre els aspectes d'aquesta obra que mereixen una atenció especial podem esmentar una atenció a temes científics, religiosos, cinematogràfics, cívics, a més d'exploracions formals inspirades en formes de la naturalesa o de la ciència.

Ha escrit també diversos assaigs com Matèria i materialisme (1999), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2001) (aplegats en el volum El laberint del temps, la simfonia de la matèria, 2006) i Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992) i Ciència, fe, poesia (2003) i ha donat un centenar de conferències de divulgació per al públic general. Ha estudiat aspectes històrics i culturals de la ciència (com ara els orígens de la termodinàmica i les seves ressonàncies culturals, relacions entre ciència i poesia, entre ciència i teologia, etc.). Va ser col·laborador del Suplement de Ciència i Tecnologia de La Vanguardia mentre el suplement existí (1983-1994).

És doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978) de la qual és catedràtic de Física de la Matèria Condensada. La seva especialitat de recerca és la termodinàmica de processos irreversibles i mecànica estadística de sistemes fora de l'equilibri, àrea en què ha publicat uns dos-cents articles de recerca en revistes internacionals, i diversos llibres.

Ha rebut diversos premis de recerca (Rey Juan Carlos I, Ciutat de Barcelona, Medalla Narcís Monturiol, Eduard Fontserè, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca). És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Doctors, i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Físicas, Químicas y Naturales de Madrid i de l'Accademia Peloritana de Messina.

Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'anglès (The scriptures of the Universe, 2007), a l'alemany (Traumfabrik und Universum, 2006), al castellà (Los ojos del halcón maltés, 2001; Las escrituras del universo, 2003; Luz de Sitges, 2004; Sitges en azul, 2006), al francès (Les traces de la fugacité, 2003) i al rus (Slovà is ognya i pepla).

És net de l'escultor sitgetà Pere Jou i Francisco i germà del notari i estudiós del dret Lluís Jou i Mirabent.

1981: Mirall de vellut negre
1988: Joc d'ombres
1999: Els ulls del falcó maltès
1988: Transfiguracions
1996: A la deriva blava
1998: Basilisc
2002: Bestiari
2002: L'èxtasi i el càlcul
2004: Escuma i turbulència
2004: A Barcelona
2004: L'huracà sobre els mapes
2007: Les escriptures de l'Univers

Obra assagística
1992: Algunes qüestions sobre ciència i fe
1999: Matèria i materialisme
2001: El temps i la memòria en la ciència contemporània
2003: Ciència, fe, poesia
2006: El laberint del temps, la simfonia de la matèria
2008: Déu, Cosmos, Caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió

Selecció de publicacions científiques
Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer, 1993, 2001 (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon)
Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer, 2000 (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado Sancho)
Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall, 1990 (amb J. E. Llebot)
Mecànica estadística I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB, 1986
Física para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill, 1994 (amb J. E. Llebot i C. Pérez-García)
http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Jou
Vaig néixer a Sitges el 23 d´octubre de 1953. Vaig passar la meva infantesa entre el taller del meu avi, l'escultor Pere Jou, la biblioteca popular Santiago Rusiñol, de la qual la meva mare fou bibliotecària durant cinquanta anys, l'escola i la platja. Fins a 1973, viatjàrem amb certa freqüència a Cartagena, on el meu pare, capità de petrolers, recalava sovint.

Als quinze anys, vaig publicar els meus primers poemes a L'Eco de Sitges. Als disset, vaig publicar el primer llibre. Des d'aquella edat, la poesia ha estat, ininterrompudament, un dels centres de la meva activitat i de la meva vida. He publicat, fins ara, setze llibres de poesia.

Tinc una certa facilitat pel pensament abstracte, cosa que m'ha fet decantar per una poesia més aviat metafísica, en la qual conflueixen la ciència i la religió, dues maneres per a mi fascinants de veure el món i la vida. Tinc una profunda estimació pel paisatge de Sitges, al qual em sento molt arrelat i que és per a mi un microscosmos poètic on ressonen molts ideals mediterranis. També he tractat en els meus poemes el temps, l'amor, la creació poètica i el cinema.

Pel que fa als aspectes formals, he perseguit, en general, la unitat de cada llibre, de manera que les ressonàncies internes ajudessin a multiplicar-ne la profunditat. He explorat, també, formes relativament inusuals, amb un fort component visual —influència, potser, de Mallarmé i en tot cas del tipògraf Lluís Jou, oncle avi meu—, inspirades sovint en les formes de la natura —arbres, coves, pluja— o en teories de la física —cosmologia— i de la biologia —codi genètic.

Sóc catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual vaig fer els meus estudis. La recerca científica és un altre dels centres de la meva activitat. He publicat uns cent cinquanta articles de recerca en termodinàmica de processos irreversibles i mecànica estadística fora de l'equilibri, en revistes de difusió internacional, uns dos-cents articles de divulgació a La Vanguardia, cinc llibres de física, dos llibres de divulgació i tres llibres d'assaig.

La pràctica de la poesia ha contribuït decisivament a donar-me un grau considerable de llibertat, m'ha estat un estímul a sentir amb més passió, a pensar amb més lucidesa i a viure, en fi, amb més intensitat. Entre els meus models literaris es compten el Cementiri de Sinera de Salvador Espriu, Les irreals omegues de J.V. Foix, Les elegies de Bierville de Carles Riba, el Nabí de Josep Carner, L´espai desert de Pere Gimferrer, els Quatre quartets de T.S. Eliot, Les elegies de Duino de Rilke, Charmes de Paul Valéry, Anabase de Saint-John Perse, i poemes de Borges, García Lorca, Sant Joan de la Creu, Kavafis i molts altres autors. He intentat esbrinar, entre tantes veus poderosíssimes, si tenia res a dir que mereixés una veu pròpia.

Dubto que els modestíssims resultats assolits —i que, malgrat tot, em satisfan, perquè compten entre els millors moments de la meva vida— arribin a ser mai suficients per pagar decorosament l'immens deute que tinc amb la poesia i amb la meva llengua.
http://www.escriptors.cat/autors/joud/pagina.php?id_sec=1199
Ha publicat recentment L'èxtasi i el càlcul.Obra poètica I (Columna, 2002) que aplega vuit llibres de poesia,corregits, ampliats i reestructurats. La seva extensa obra poètica participa d'inquietuds temàtiques i formals molt diverses: temes científics, religiosos, cívics i cinematogràfics, exploracions amb una acusada component visual, inspirada en formes de la natura (arbres, coves, cims, platges) i de la ciència (cosmologia, genètica). És també autor d'assaigs, com Matèria i materialisme, El temps i la memòria en la ciència contemporània, i Ciència, fe , poesia .
http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/poetad021.html?opc=10&idioma2=CA&id=108
Subir