POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Jover i Rejsek, Sergi

Jover i Rejsek, Sergi

erroresrecomendar

Barcelona, 1950

Vaig nèixer al carrer de l'Alegria de Sant Gervasi al bell mig del segle XX. Després vaig fer moltes altres coses. Josep Pla, quan parla de Kavafis fiu que un poeta ha d'omplir-se'n el cap i la vida. Després dels quaranta, vaig trobar-me escrivint poesia. L'Arimany m'havia publicat uns poemes el 1969. En Bartomeu Bardagí em va corregir a l'Ateneu els primers fulls de la nova època. El 2001 tot el que havia escrit estava publicat. A Igualada, Alcoi i Benissa. Quan vaig fer-me de l'AELC em va semblar just fer-me soci de l'Ateneu. La casa de les lletres. Vaig aplicar lògica helvètica. Primer en vaig fer-ne un ús egoïsta fins que en Narcis Garolera em va enredar per fer de ponent de literatura. En el meu viatge vital des dels marges cap al centre vaig fer per acceptar la generosa proposta de l'Oriol Bohigas de ser de l'actual junta. Penso que l'Ateneu és un magnífic espai per descobrir les molt amagades virtuts que tothom té i obviar-ne els aparents defectes. La casa d'escoltar i fer país.
Imprimir
http://admin.abcn.adequa.net/web/continguts/ca/apartats/menuprincipal/que_es_ateneu/junta_directiva/membres_junta/sergi_jover.html

Sergi Jover (Barcelona, 1950) prové del món del cinema i dels fabricants d’espots i a l’hora de presentar-se en societat ho fa de la mà de Lluís Maria Todó i de Rosa Vergés. Amb Vida meva – títol ambigu, irònic – obtingué el Premi Joan Llacuna 1999- Ciutat d’Igualada. Es tracta d’un sol poema, tres-cents versos i escaig a la manera de Ferrater, amb exigències de ritme i rigorós còmput silolàbic que demostren, per començar, que Jover coneix l’ofici i, el que convenç més, sembla haver-hi reflexionat a fons. Tocat d’Auden, de Riba el poema que pren forma de carta a una "estimada Bubulina" repassa "a la ratlla dels cinquanta" el temps dels amors atrafegats que també ho eren d’altres aventures: estètiques, polítiques, morals. Al costat doncs i en la mateixa direcció de Julià de Jòdar. La mirada cap el passat ve mediatitzada per la malaltia, la qual és alhora un ustori esperó creatiu: "Maleïda esclerosi / que m’ha dut aquest no ser. / (Beneïda aquesta xacra / que m’ha dut la poesia)". Des d’aquí es separen els dos temps del subjecte, de tal manera que aquell que escriu contempla el protagonista del poema amb una distància si no freda – perquè hi ha ironia arreu– sí desapassionada per més que l’un i l’altre usin el mateix "jo".

http://www.escriptors.cat/autors/jover/comentaris.html
Subir