POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Llompart, Josep Maria

Llompart, Josep Maria

erroresrecomendar

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de mayo de 1925 - 28 de enero de 1993) fue un poeta y ensayista español.

Fue socio fundador y presidente de 1978 a 1986 de la Obra Cultural Balear.

Entre 1983 y 1987 fue presidente de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.

En 1985 fue nombrado miembro de la Sección Filológica del Instituto de Estudios Catalanes y en 1990, presidente de la Federación Llull de Entitadades Culturales de los Paises Catalanes.

Poesía 1961: Poemes de Mondragó
1972: La Terra d'Argensa
1979: Urbanitat i Cortesia
1980: Mandràgola (Premio de la Crítica "Serra d'Or" y Premio Nacional de la Crítica)
1981: La Capella dels Dolors i altres poemes (galardonado con la Lletra d'Or).
1983: Obra poètica (Antología)
1990: Jerusalem
1992: Spiritual

Ensayo 1964: La literatura moderna a les Balears
1974: Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
1982: Retòrica i Poètica (dos volums) (Premi d'assaig literari de la Generalitat de Catalunya)
1991: Països Catalans? i altres reflexions
1992: La narrativa a les Illes Balears
1993: Vocabulari Privat (con Antònia Vicens)
1996: Els Nostres escriptors
1998: El llac i la flama

Traducciones 1976: Quinze poetes gallecs
1984: Poesia galaico-portuguesa
1988: Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna
1992: Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro

Premios 1981: Premio Nacional de la Crítica de Madrid
1982: Premio de Honor de las Letras Catalanas
1982: Cruz de San Jorge de la Generalidad de Cataluña
1992: Escritor del mes
http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Llompart_de_la_Pe%C3%B1a

Palma de Mallorca, 1925-1993. Poeta i assagista. El 1935 començà el batxillerat a l'Institut Balear, actual Institut Ramon Llull. Durant aquests anys descobreix Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i altres autors catalans. En aquesta època s'inicia en la música, que tindrà una presència important en la seva poesia. Des de 1956 fins a 1961 col·laborà amb Camilo José Cela en la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. El 1961 inicià la tasca d'assessor literari a l'Editorial Moll. Des de 1978 a 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 1969 al 1972 i del 1987 al 1991 impartí classes de literatura catalana a la universitat de Palma.


Publicà els primers poemes a l'antologia de Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra (1951), els quals continuen el tema paisatgístic de l'Escola Mallorquina. El primer llibre, Poemes de Mondragó (1961), es divideix en quatre seccions, escrites entre 1953 i 1959. La primera de 1955 duu amb el mateix títol del llibre, la segueixen "Llunari del port" (1955) i "Joc de l'amor i de les estacions" (1954). Encara que hi ha una presència del paisatge, els poemes defugen l'estètica de l'Escola i palesen la influència de la Generación del 27, amb l'ús de la metàfora i la introducció de temes populars. L'última part del llibre, titulada "Us ho diré amb paraules ben planeres", s'inscriu en l'estètica realista pel to narratiu i pel llenguatge directe. La Terra d'Argensa (1972) i Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974) continuen l'estètica realista, però des d'un posicionament irònic, amb marcades notes líriques que traspuen el seu jo més íntim. Urbanitat i cortesia (1979) només recull dotze composicions d'èpoques diverses. A Mandràgola (1980) abandona el realisme i inicia una etapa nova marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge.

Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La paraula connotativa i el poema en prosa, la presència de personatges simbòlics i l'estructura tripartita seran els trets dominants d'aquest i dels llibres següents: La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies fins a Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona. El mite de la infantesa és evocat amb el nom d'Antònia, un passat irrecuperable que s'amara de nostàlgia i d'enyor. La tardor i la nit, símbols de la mort i de la decrepitud, seran els motius predominants de tota la poesia llompartiana. La mort esdevé l'ombra constant de la darrera etapa de la poesia de Llompart i es converteix adés en la bella Agnès seductora, adés en la Dama implacable i dominant que l'espera darrera la cantonada.

Ha destacat com a traductor de poesia galaicoportuguesa recollida als volums: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). En el camp de la prosa excel·lí amb un petit recull de memòries, titulat Vocabulari privat (1993). Però és en el camp de la crítica literària i l'assaig de temàtica cultural on el poeta dedicà una vasta atenció, que comprèn els volums següents: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), i, pòstumament, els volums Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la flama (1998).

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmllompart/index.html
Subir