POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 591
  Total Poemes: 13919
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Llull, Ramon

Llull, Ramon

erroresrecomendar

Ramon Llull va néixer a Palma, Mallorca, el 1232. La seva vida va ser llarga per a l'època, atès que va morir el 1316, amb 84 anys. Es creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca. Llull creix en un ambient de pluralitat religiosa, marcat per la subsistència de tres cultures, la musulmana, la bizantina i la llatina. Des de molt jove fa servir aquesta pluralitat per a centrar els seus interessos en diverses matèries. Va ser teòleg, novel·lista, poeta i filòsof.

Dels seus primers anys a l'illa ens han quedat poques informacions. Va ser educat com un cavaller, sempre prop de la Casa Reial ja que era senescal de taula de l'infant Jaume, i va tenir dos fills del seu matrimoni.

Cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d'una sèrie d'experiències místiques, la visió de Crist crucificat; Llull abandona la seva posició social, i en part la seva família, i es concentra en la vida religiosa preocupant-se especialment de la conversió dels musulmans que encara es trobaven a Mallorca. Estudia àrab, mitjançant un esclau sarraí que va comprar i que també li va ensenyar la lògica d'Al-Gazzali, un erudit àrab; i crea escoles per a l'ensenyament d'aquesta llengua als missioners. Dedicà una 9 anys a l'estudi del llatí, l'àrab i la filosofia.

En aquesta línia de treballar per la conversió dels infidels escriu els seus primers llibres, entre 1273 i 1274, en àrab –Llibre de la contemplació o Diàleg del gentil amb els tres savis-, mentre les seves idees el porten a fundar un monestir de franciscans a Mallorca, l'objectiu dels quals haurà de ser aprendre àrab per a més tard dur a terme les seves feines evangèliques. El 1274 rep una revelació d'origen diví que li serveix per a concebre un sistema per a l'estudi de la veritat. D’aquesta idea surt l'Art Lul·liana. La literatura serà un dels vehicles més utilitzats per Llull per a difondre la seva Art.

D'esperit viatger, Llull va pensar que només podria enfrontar-se a la religió musulmana amb una experiència directa. Així parteix el 1287 a Roma, on demanarà suport per a les reformes que predica. També va visitar París, on va donar classes a la Universitat i duu a terme diverses missions a territoris llunyans: Xipre, l'Àsia menor i Jerusalem. En aquest últim viatge desapareix sense que s’hagi pogut esbrinar si va ser a causa d'una mort sobtada. Altres teories, però, situen la seva mort a Palma el 1316.


[Doctrina filosòfica
Ramon Llull considerava que la seva missió era dedicar-se a l'apologia de la fe cristiana. Vol elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els sarraïns puguin entendre, sense perill de confusió.

En l'esquema que planteja Ramon Llull, la Raó és present en tots els homes, encara que siguin jueus o musulmans. D'altra banda, aquesta Raó avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Per tant, si jueus i musulmans entenen per la Raó aquests principis universals, no podran oposar-s'hi i hauran de reconèixer que la doctrina cristiana és la vertadera.

Una confusió recurrent respecte Ramon Llull és el que s'esmenta en algunes ocasions en defensa del filòsof: l'afirmació que Ramon Llull, de fet, volia arribar a una mena d'entesa o de diàleg entre les tres religions. Aquesta afirmació és falsa, ja que de l'estudi de les seves obres se'n desprèn que el seu objectiu és dur l'altre a la fe pròpia, la conversió al cristianisme.

No obstant, aquesta conversió s'ha de dur a terme tenint present la condició intel·lectual de l'adversari, per exposar millor el principi universal (o fer creure que la seva religió no en té). Aquesta preocupació pel llenguatge es posa de manifest en els dos llibres de retòrica que escrigué.

Donà molta importància al llenguatge i a l'ordre discursiu. Els noms reals i les defincions d'un subjecte allunyen l'enteniment de l'error; els noms relatius permeten la identificació d'uns noms relatius amb els altres. En definitiva, els noms tenen un caràcter psicològic, s'enllacen amb l'enteniment i la voluntat. Busca un llenguatge universal que pugui esdevenir mètode, bàsat en un càlcul que permeti dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.

És de destacar també l'ús que fa de la figura quaternària (aigua, aire, terra, foc), que pren de la filosofia d'Escot Eriúgena. Els objectius de la figura són: la conversió religiosa, l'explicació de la realitat amb analogies (tal com Déu governa els set planetes, els nobles haurien de dirigir els països), i el manteniment de la memòria.

A nivell teològic, considera que l'home pot utilitzar l'enteniment. La teologia és en realitat un doble procediment: el d'ajudar a l'home en la seva tendència natural vers Déu, i el de possibilitar viure una experiència mística. No obstant, reconeix els principis i misteris de la Revelació com a postulats metodològics, sense els quals no es podria viure.


Anticipacions científiques

Sens dubte pot considerar-se Ramon Llull un visionari, cosa que ha sigut aprofitada per parapsicòlegs per tal de atribuir-li prediccions [1]. No és difícil imaginar que des d'eixe punt de vista, anticipés molts descobriments, idees que no es desenvoluparien, però, fins segles després; o que altres estudiosos haguessen pres les idees de Ramon Llull com referència per a les seues descobertes.

La relació de Llull amb la Alquímia i les sectes càtares i albigeses es motiu de especulació. No és l'únic a la seva època on Corona d'Aragó feia de pont entre Itàlia, el nort d'Europa i l'Espanya mulsulmana, cosa que va ser fer que rebera tota classe d'influències. Va ser important la influència del Periphyseon de Escot Eriúgena, la Clavis Physicae d'Honori de Autun i la doctrina de l' Anima Mundi potser derivada de Timeu de Plató [2].


[Física
Segons Ramon Llull la gravetat, és la pedra mòbil amb moviment natural o violent quan es llança amb impuls a l'aire, aleshores es mou amb la gravetat, el moviment de la qual es sensible a la vista (Llibre del ascens y descens de l'enteniment, escrit el 1304). Isaac Newton va publicar les seues Lleis de moviment, que incloïen la Llei de la gravitació universal el 1687.


Teoria de l'evolució i etologia
Ramon Llull escrigué: "Veient el home que el lleó té indústria de caçar, coneix que el lleó te imaginació, sens la qual no podia tindre indústria i aquesta imaginació està inserta en el sentír."(Íd., Dist. III; Pról.; nº 5).Ramon Llull Es refereix en aquesta peça a la memòria. Es pot pensar que amb els conceptes memòria i imaginació, Llull anticipa els treballs de Charles Darwin i de Konrad Lorenz en el camp de l'etologia. Però aquesta visió de la natura animal era molt comuna ja que les doctrines cristianes havien de compatibilitzar-se amb les doctrines galèniques i socràtiques del soma, pneuma i psique, que veien en els animals qualitats humanes.


Matemàtiques i informàtica
L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, en Llull és reconegut com el descobridor del mètode de Condorcet, que va ser redescobert durant el segle XVIII pel Marquès de Condorcet. A més a més, Llull és reconegut com un pioner de la informàtica, per la seva influència sobre Gottfried Leibniz.


Obres
Ramon Llull va escriure més de 400 obres de les quals se'n conserven 256 títols, i se li n'han atribuït bastants més al llarg dels anys. La idea que més va perseguir va ser la de la unió de la humanitat en una religió i uns interessos comuns, tal com va deixar escrit al Llibre del gentil i els tres savis. D’entre aquestes obres es podrien destacar moltes: Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289), l'Art breu (1308), l'Arbre de Ciència (1296-1297) o els poemes, com ara Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), els únics que es conserven. A partir del 1308, Llull abandona la producció artística i es concentra en l'assaig filosòfic fins a la seva mort.


Obres principals
Llibre d'Amic e Amat (part del Blanquerna). Text al·legòric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Els dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text es va construir com aforismes per a cada dia de l'any, tot i que conté més de 365 aforismes.
Arbre de filosofia d'amor
Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica costums humans a través d'una faula.
Llibre dels mil proverbis
Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina
Blanquerna
Ars magna "Gran Art", on se'ns mostra un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües.
Ars brevis "Art Breu", una versió compendiosa de l'Ars magna.
Tractats i novel.les

Va escriure 243 llibres que incloïen matèries tan diverses com la filosofia, (l'Ars magna), la ciència (Arbre de sciència,Tractat d'astronomia), l'educació (Blanquerna que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la mística (Llibre de contemplació), la gramàtica (Retòrica nova), la cavalleria (Llibre de l'ordre de cavalleria)), novel.les (Llibre de les meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties) y molts altres temes que el mateix autor traduïa al llatí i a l'àrab.


Blanquerna
Blanquerna és una novel.la idealista, que no sols influiria a la narrativa de l'Edat Mitjana, sinó també sobre els escriptors posteriors. L'obra descriu amb molta vivesa la vida medieval. El protagonista, tot menant la seva vida mitjançant la seva vocació religiosa, prova d' assolir la perfecció espiritual. L'autor el fa emprendre un viatge vital que el portarà per totes les fases de l'home a la societat: Des de l'home casat fins a la contemplació i retir espiritual, passant per l'ingrés en un ordre monacal, una prelatura i el papat.

L'obra inclou el Llibre d'Amic e Amat, peça de prosa poètica que combina elements que provenen de fonts molt diverses: El Càntic dels càntics, la poesia provençal, la teologia àrab i altes influències que la enriqueixen i defineixen. Els seus 365 versicles expressen l'amor de l'ànima humana per Déu.


[Llibre de l'ordre de cavalleria

Aquesta peça didàctica es del primers anys de la seva producció, a la qual el savi parla de les característiques que ha de tenir un bon cavaller: Segons Ramon Llull, encara que siga un individu armat i valent, ha de tenir com a principal objectiu trobar la mà de Déu en cada cosa del món.

Descriu els drets i les obligacions del cavaller i estableix que els principals objectius a assolir son l'honor cristià i la noblesa d'esperit, cosa que es aconsegueix mitjançant l' observança estricta de la pietat.


Llibre de les meravelles
Es una obra doctrinal escrita en prosa i en forma de diàleg entre mestre i deixeble. Tracta del viatge que fa Félix al llarg del món i del coneixement. A l'obra, Félix té distints mestres (ermitans i filòsofs) que li parlen de déu, l'infern i la natura. Dins del llibre de les meravelles es troba el llibre de les bèsties.


Vida coetània
Obra autobiogràfica, dictada als seus deixebles de la Cartoixa de Vauvert a París el 1311. L'autor relata els detalls de la seva conversió, les seves visions de Crist a la creu, i el tomb que aquestes experiències van suposar, per les quals va abandonar els seus béns i la seva família per a dedicar-se a Déu.


Poesia
Lo desconhort (1295 o 1305): és un plany en que explica el fracàs de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitjà d'un diàleg que té amb un ermità, desdoblament d'ell mateix.
Cant de Ramon: és un poema que va escriure quan ja era vell i hi fa un balanç de la seva vida.
Lo concili: és una cançó de croada en què aconsella oració i devoció a l'hora de celebrar el concili ecumènic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part.
Homenatges moderns
Durant el segle XVI es va manifestar un gran interès per l'obra de Ramon LLull, originat pel reformisme de Felip II. En eixe context, es inicià un procés de beatificació que va culminar amb èxit a Toledo. Més tard es va originar un procés de canonització que va quedar truncat perquè es va qüestionar l'ortodòxia de la seua doctrina. Durant el de pontificat Joan Pau II es reprèn la seua canonització.

Referències
↑ Fernando Sánchez Dragó Gárgoris y Habidis Barcelona: Planeta, 1978-2001. ISBN 978-84-08-03817-7
↑ Lola Badia, Pròleg, en: F. Alan Yates Assaigs sobre Ramon Llull Barcelona: Empúries, 1985 [1]

[Estudiosos lul·listes
Pere Daguí
Jaume Gener
Arnau Descós
Bernat Boïl

Enllaços externs
Pàgina dedicada a Ramon Llull, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en català.
Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de Nàpols
Qui és Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
Perfil a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Plana web a Mag Poesia
Obra de Ramon Llull
Crítica sobre el llibre «L'últim hivern de Ramon Llull», una novel·la històrica sobre els últims dies de la vida de Ramon Llull
Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona
Versió bilingüe (català/anglès) del Llibre d'Amic e Amat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull#Biografia
Subir