Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 — Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues.

Va lluitar al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Nájera (1367) pel Príncep Negre d'Anglaterra. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll[1] néta del senyor del Genovés) va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps. Fou precisament a Ausiàs a qui anomenà fill primogènit en el seu testament atorgat a Xàtiva (1413) [2].

De Pere March, de qui es conserven cinc obres morals, va dir el Marqués de Santillana: Mosén Pere March el viejo, valiente y noble caballero, fizo asaz fermosas cosas, entre las quales escribió proverbios de grant moralidat.


[edita] Obra
Poemes conservats de Pere March [3] [4]:

A vos, madona, qui sabets
A vos, mout aut senyor
Al punt c’om naix comensa de morir
Blanxa y bella n’es la costa
Cest falç de mon no·l presi un puges
Cest qui ço fay d’on li deu seguir dan
Dompna·m platz ben arreada
Dona val tan com de far mal c’estra
Jo·m maravelh com no·s ve qui hulhs ha
Mon car senyor N’Amfos
Tots grans senyors qui be vol avenir

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_March