Nom/s de ploma: Pere Joan Martorell
Pseudònim/s: Poerensa (només en alguns poemes esparsos)

Professió
Psicòleg

Altres dades biogràfiques
ESTUDIS: Psicologia (Postgrau en psicologia clínica)

Col.laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals
Lloseta, Udol

Premis literaris
Llorenç Moyà de poesia, 1994: Del record contra el temps
Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, 1996: Curs de matèria reservada
Vila de Mislata de narrativa breu, 1998: Una nit d'estiu
Viola d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, 2004: Llibre de cera
Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, 2006: Dansa nocturna


Llibres publicats
Narrativa
Crepuscle al paradís (amb Gabriel Florit Ferrer, Miquel Àngel Vidal). Montuïri: Bona Pau, 2000
Nocturn sense estrelles. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2006
El llibre de les revelacions. : Moll, 2007

Poesia
La veu del silenci. Binissalem: Di7, 1996
Curs de matèria reservada. Barcelona: Columna, 1997
La tardor de l'ombra. Palma de Mallorca: Caixa de Balears, 1997
Llibre d'Eros. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1998
Llibre de cera. Palma de Mallorca: Moll, 2005
Dansa nocturna. Barcelona: Proa, 2007
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=9236
Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) és una jove i destacada veu de la nostra poesia. Ha publicat Del record contra el temps; Via Crucis (aquestes dues obres dins volums col·lectius); La veu del silenci; Curs de matèria reservada; La tardor de l'ombra i Llibre d'Eros. L'any 2001 va aparèixer antologat en 21 poetes del segle XXI, d'Ernest Farrés. De la seva persona Sebastià Alzamora n'ha dit que "és un al·lot de vida i de noblesa" i un "poeta excel·lent". La seva poesia balla a frec de la vida i la mort, recull el bo i millor de l'expressionisme i també del simbolisme -sense oblidar un cert toc romàntic i visionari-, i s'enfronta a les grans preguntes amb el bagatge d'una paraula esmolada i punyent, plena de contradiccions i incerteses. Pere Joan Martorell no defuig tractar els grans temes de la poesia, contradient els qui no s'atreveixen a fer-ho per pura imperícia o bé per manca de vidència (una cosa ben diferent, poèticament parlant, a l'evidència). Ell, altrament, mostra el mestratge d'aquells que, nus, caminen, ploren i es fan preguntes.

http://www.sant-cugat.net/daltabaix/mart.htm