POESIA CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA
Total Poetes: 646
  Total Poemes: 15668
 
Poemes classificats per autor i ordre alfabètic
Autor alfabètic
Poemes classificats per autor i ordre cronològic
Autor cronològic
Poemes classificats pel lloc de naixement de l'autor
Autor Naixement
Poemes classificats per segle i autor
Segle
Llistat de tots els  poemes per ordre cronològic
Llistat de poemes
Cercador de poemes Tornar
poema
Moner ,Francesc

Moner ,Francesc

erroresrecomendar

Però el tipus del poeta bilingüe en les acaballes del segle XV és un català del Rosselló, Pedro Moner, que, indócil al jou francès quan Perpinyà fué transitòriament ocupada en temps de D . Juan II, %[2] fué a servir al seu rei i senyor natural, sacrificant pàtria i béns, va bregar bizarramente en la vega de Granada, i va acabar per prendre l'hàbit dels frares menors en el convent %[p. 383] de Jesús, de Lleida. La major part de les obres de Moner estan en castellà, imitant amb més o menys soltesa les principals combinacions usades pels nostres últims trobadors del segle XV, especialment per Juan del Enzina, a qui es va proposar com principal model. Té també vuitenes d'art major, en les quals sol intercalar algun hendecasíl·lab d'accentuació catalana:

Virgen y madre | del mundo elegido,
Bien y reparo | del género humano,
Reyna del reino | del rey soberano,
El mundo te debe | de juro la vida;
A ti que la gracia | del todo es debida,
Por cuantas maneras | se puede pensar,
A ti te la pido, | que la puedes dar,
Puesto que no | la tenga merescida.

la tendencia que los estudios literanos llevaban y el abandono en que
empezaba a caer la musa indígena.

Usa també l'estada de deu versos, favorita dels poetes valencians:

La muerte s' allega, | la vida fenesce,
Sentidos desmayan, | sfuerzos me huyen,
El cuerpo me tira, | ell alma entristece,
Peligros abundan, | reparo encaresce,
Desastres sin cuenta | mi zelo destruyen;
D'espantos me hiere | la muerte y no mata,
Mis ruegos desecha | ni dexa que viva,
Si fados no fuerzan | fortuna maltrata
Zeladas, caídas | la lumbre me mata
Con vena de angustias | dolor muy esquiva.

Ni en el Parnàs català ni en el castellà pot ocupar Moner un alt lloc. La seva vena poètica és bastant flaca, el seu llenguatge està ple d'incorreccions. Per ventura la seva major recomanació sigui la raresa del seu llibre. %[3] Però la sola existència d'un %[p. 384] cancionero tan copiós, que la part castellana predomina, indica la tendència que els estudis literanos duien i l'abandó que començava a caure la musa indígena.
Subir