Jordi Pere Cerdà és el pseudònim d'Antoni Cayrol ( Sallagosa, l'Alta Cerdanya 1920 ) és un poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya Nord, ha donat a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya Nord en nombrosos articles.

Forma part de l'actual vella generació d'escriptors de la Catalunya nord, composta entre altres per Pere Verdaguer o Joan Morer.
Biografia

Va néixer el 4 de novembre de 1920 a Sallagosa, població situada a la comarca de l'Alta Cerdanya. Ha viscut essencialment a Perpinyà i Sallagosa, on es van representar quatre sainets que el van donar a conèixer en teatre l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial i sota el règim de Vichy. L'any 1942 va marxar a fer de soldat.

L'any 1960 es va establir a Perpinyà per fer de llibreter i promotor cultural, a més fa de col·laborador en vàries revistes. El fet de viure a l'Alta Cerdanya, on el català és molt minoritari, va fer que pràcticament s'hagués d'inventar la seva llengua i això el va ajudar i perjudicar alhora.

L'any 2006, una plataforma nascuda a l'Ajuntament de Perpinyà mitjançant la seva directora de cultura, Maria Costa, està buscant suport per proposar-lo com a Premi Nobel de Literatura.


Premis i guardons
1985: Premi Crítica Serra d'Or per Col·locació de personatges en un jardí tancat
1986: Creu de Sant Jordi
1989: Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya per Poesia Completa
1995: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
1999: Premi Nacional de Literatura per Passos estrets per terres altes
2007: Premi Méditerranée Rosselló

Obres

Poesia
1950: La guatlla i la garba
1954: Tota llengua fa foc
1961: Ocells per a Cristòfor
1966: Obra poètica
1988: Poesia completa
1988: Dietari de l'alba
1998: Paraula fonda: poemes amb traducció francesa
2003: Suite cerdana: poemes amb traducció francesa
Memòries
1988: Cant Alt: autobiografia literària

Narrativa
1959: Contalles de Cerdanya
1993: Col·locació de personatges en un jardí tancat
1998: Passos estrets per terres altes
2001: La dona de l'aigua
Teatre
1952: Angeleta
1956: La set de la terra
1980: Obra teatral
1986: Quatre dones i el sol

Col·laboracions musicals
Jordi Barre: Les mans (dels discs "Tant com me quedarà" i "Amb la força de l'amor"); El meu passat (EP. "Tant com me quedarà" i "Tots els records"); Si te'n vas i El meu país (dels discos "Amb la força de l'amor", "Potser demà" i "A l'espai"); Si me'n vaig (del disc "Amb la força de l'amor"); Sóc un mariner (del disc A l'espai); O món- cantata íntegra i O món- canta Perpinyà (EP. "Canta Perpinyà" i "Tots els records"); Qui pot ser i Adiu (EP. "Canta Perpinyà"); Tu tens (EP. "Canta Perpinyà" i "Tots els records"); Tots els records (EP. "Tots els records").
Gisela Bellsolà: Cada somni (del disc Salut amb la poesia), Combat (del disc "País Catedral").
Cris Cayrol: La Cerdanya i La trenyeria (del disc "L'home de Taltehull").
Pere Figueres: M'agrada trobar els teus ulls, Rutes, Vacança, Aigua, El pres i Tindríem una casa (del disc "Tinc al cor un poble").
Manel Lluís: El rei de Vedrinyans, El pastor andalús, Fontpedrosa, Primavera secreta, Entremig de totes les terres, Ella, Mossos del mas Rondola, Dones de Llo, Ara que l'hivern, Ariana, O món, Trinitari per a Machado (del treball "El món").
Teresa Rebull: El rei de Vedrinyans i El que m'agrada de l'aigua (del disc "Camí de t'argilada").
Ignasi Serra: El pastor andalús.
Josep Tero: Tindríem una casa (del disc "Camins de tarda")

Enllaços externs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pere_Cerd%C3%A0

Jordi-Pere Cerdà es el seudónimo de Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920), poeta, narrador y dramaturgo. Promotor de actividades catalanas en el Rosellón, ha dado a conocer a fondo los problemas de la cultura catalana en la Cataluña Norte mediante numerosos artículos. Sus creaciones literarias, de timbre elegíaco y bucólico, tienen por materia el amor, el trabajo y la autobiografía como antifascista. Ha sido galardonado con el Premio de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1989), el Premio Nacional de Literatura (1999), con la Cruz de Sant Jordi (1986) y el Premio de Honor de las Lletres Catalanes (1996), entre otros.

Es Socio de Honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
http://www.escriptors.cat/autors/cerdajp/pagina.php?id_sec=2500

VilaWeb us ofereix en MP3 una selecció de poemes que Cerdà va llegir al cicle 'Antologies'
Jordi-Pere Cerdà (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920, pseudònim d'Antoni Cayrol) va participar en el cicle 'Antologies' del Col·legi de Llicenciats, que coordina el professor Oriol Izquierdo. Cerdà va repassar-hi la seva obra amb una quinzena de poemes. Podeu sentir, en MP3, 'Rutes', 'La Cerdanya al setembre', 'Com braus', 'Un vent vegetal', 'El mar contra la penya', 'Temps de la paraula' i 'Viure'.

Jordi-Pere Cerdà va començar l'acte explicant: 'El meu català, l'he tret de l'oralitat. Vaig descobrir que podia escriure en català en temps de la guerra, els anys 40, un temps en què els llibres no corrien com avui, ni tampoc la lectura era tan estesa. Vaig adonar-me que en francès la meva poesia resultava teòrica, i que potser la poesia corresponia a una altra part de l'individu, que és la part més interior, allò que abans en dèiem l'ànima. Són tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua. El meu català primerament és un català oral. Li falta un cert classicisme del que ha pogut sortir de les escoles, de la universitat. És un català, a més, d'un poble que havia restat dins un ambient de pagesia, i li falta aqueixa novetat que les ciutats obliguen a tenir. El meu propòsit amb aquesta antologia ha estat de donar una idea de la meva iniciació al català i de quina manera la llengua m'ha permès de poder entendre'm a mi mateix, com a individu, de fer entrar la història dins el meu pensament'. Jordi-Pere Cerdà va anar explicant l'evolució de la seva poesia, des dels primers versos, que Albert Manent diu que 'maragallegen', fins als poemes
més personals, en què la introspecció és més profunda.
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1875490